És la pronúncia general ([turtíkulis] en cat. central, que demostra l'arrelament). Reclamat pel GEst (1992). L'ésAdir és realista: "D'acord amb l'ús més estès, donem preferència a la forma popular tortícolis (de gènere femení i accentuació esdrúixola)." En ús a la premsa (diari Ara, p.ex.). Només a benefici d'inventari: El DRAE accepta la parella torticolis/tortícolis, amb la forma plana com a entrada principal.
Al dicc. Labèrnia (1868) només apareix l'entrada tortícolis.
Al CTILC, cita mallorquina d'en Pere Prat i Ubach.