Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

quiròfan

DCVB, GDLC, Gran Larousse Català. No DIEC. Considerat normal per en Coromines al DECat, on n'explica la formació ("format partint de quirúrgic, substituint el segon component pel de DIÀFAN per denominar la sala d’operacions proveïda de vidrieres que permetin observar la marxa de l’operació de fora estant", II, 715b45-49). Reclamat pel GEst (1992), pel blog Silencis del DIEC, etc. Acceptat a l'ésAdir. Al CTILC, cites del 1938 del cirurgià Josep Trueta. Si els especialistes així ho diuen des de fa tant temps, i un especialista en llengua com en Coromines ho abona, ¿quin argument contrari hi esgrimeixen els membres de la S.F.? ¿Que és castellanisme? L'explicació que en dóna en Coromines ho posa en dubte; i, ni que fos així, és d'ús general, i perfectament formable. En López del Castillo, al seu dicc., afegeix al final de l'entrada: "[comparem-ho amb hidròfan i piròfan]"