Qüestions puntuals de llengua: granisat

Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

Amb essa sonora, pronúncia habitual. DIEC2 només amb doble essa, igual que al DCVB, i, curiosament, també al DDLC (on no apareix ni com a forma secundària tot i que com a dicc. descriptiu acostuma a recollir les variants, i tot i incloure cita principal amb essa simple, d'un llibre precisament d'hostaleria, del 1952).

Al CTILC hi ha cites de granisat (amb una sola essa) de: De Gabá á Begas: excursió entomológica (1891); Vida privada d'en Sagarra (1932); Problemes alimentaris que planteja la guerra de la Generalitat de Catalunya (1937), i Una generació d'hostalers de Miquel Regàs i Ardèvol (1952), textos on queda clar que la essa s'articulava com a sonora perquè s'hi diferencien gràficament les dues articulacions entre vocals.

També al dicc. Aguiló:

"Diccionari Aguiló"

Una explicació del fenomen, com en tants casos, és l'analogia. Tot i tenir al costat el seu parent granissada 'granillada, erupció cutània', la gran productivitat del sufix -isat (participi dels verbs acabats en -isar i vulgarment en -itzar, i algun subst. pròxim, esp. anisat) l'arrossega cap a la sonorització.