Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

granisat

Amb essa sonora, pronúncia habitual. DIEC2 només amb doble essa, igual que al DCVB, i, curiosament, també al DDLC (on no apareix ni com a forma secundària tot i que com a dicc. descriptiu acostuma a recollir les variants, i tot i incloure cita principal amb essa simple, d'un llibre precisament d'hostaleria, del 1952).

Al CTILC (el corpus que es pot consultar des de no fa gaire picant el botó corresponent a tots els diccs. englobats per l'IEC [DIEC2, DCVB, DDLC...]) hi ha cites de granisat (amb una sola essa) de: De Gabá á Begas: excursió entomológica (1891); Vida privada d'en Sagarra (1932); Problemes alimentaris que planteja la guerra de la Generalitat de Catalunya (1937), i Una generació d'hostalers de Miquel Regàs i Ardèvol (1952), textos on queda clar que la essa s'articulava com a sonora perquè s'hi diferencien gràficament les dues articulacions entre vocals.

Una explicació del fenomen, com en tants casos, és l'analogia. Tot i tenir al costat el seu parent granissada 'granillada, erupció cutània', la gran productivitat del sufix -isat (participi dels verbs acabats en -isar i vulgarment en -itzar, i algun subst. pròxim, esp. anisat) l'arrossega cap a la sonorització.