Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

làmpara

D'ús encara general malgrat l'estigma de castellanisme que la condemna (Optimot, etc.). DCVB, no DIEC2. L'alternativa tradicional llàntia, com bé especifica la fitxa corresponent de l'Optimot, és aplicable només als estris per fer llum que utilitzen combustible líquid (oli, petroli...). D'altra banda, la possible alternativa que tant s'ha defensat per substituir-la (llum nm) ha topat sempre amb l'homonímia amb llum 'emisió lumínica' femenina, sobretot quan coincideixen en una mateixa frase ("Aquest llum fa molta llum").

Després de tant d'esforç per imposar llum, és comprensible que fins i tot l'ésAdir accepti làmpara amb precaució: "ús restringit [...]. Al costat de llum." La llàstima, com ja s'ha dit sovint, és que, empaitant làmpara, s'hagi anat a parar a làmpada.

Làmpara s'hauria hagut d'acceptar ja fa molt. El 1935 en Cèsar August Jordana ho reclamava a Els barbarismes sota el pseudònim de Bernat Montsià: "[...] hi ha algun castellanisme encara no admès pels gramàtics, amb el qual hom podria ésser indulgent per la seva utilitat innegable i la seva aparença no escandalitzadora. Aquest és el cas de làmpara (en certs casos substituïble per llum), que el mot correcte llàntia no pot substituir actualment per haver adquirit una especialització excessiva" (p.16) I també: "Pel seu aire innocent i perquè de vegades és molt servicial, potser caldria ésser tolerant amb aquest castellanisme, que alguns han volgut substituir amb l'italianisme làmpada [...]. En aparells de ràdio, el nom que ha de substituir làmpara és vàlvula: un aparell de tres vàlvules." (p. 30)

El GEst hi insistia el 1992 incloent-lo a la llista de termes que proposava a l'IEC perquè els incorporés al dicc.; i en Joan Solà, per la seva banda, en un dels articles (15.2) recollits a Plantem cara (2009), deia, referint-se a una colla de termes utilitzats per Sagarra: "neologismes [...] i formes corrents [que] han acabat sent acceptats en la llengua estàndard [...] o hi haurien d'acabar (gassa, rigodon, làmpara)."

La llista que apareix al CTILC d'autors consagrats que juntament amb Sagarra han utilitzat o utilitzen làmpara hauria de fer reflexionar les autoritats lingüístiques: Ramon Vinyes, Alexandre Plana, Millàs-Raurell, Narcís Oller, Pous i Pagès, Eugeni d'Ors, Josep Pla, Pompeu Gener, Joan Alavedra, Puig i Ferrater, Enric Jardí, Marià Manent, Josep Carner, Joan Bonet, Joan-Salvat Papasseit, Prudenci Bertrana, Gabriel Ferrater, Mercè Rodoreda, Josep Vallverdú, Teresa Pàmies, Francesc Trabal, Valentí Puig, Ferran Torrent.

Lamparetes és un disc molt interessant del grup Antònia Font.