Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

els ruixats no són de neu

En un registre poètic hi pot haver ruixats de llàgrimes, de perles, de flors, etcètera; però en meteorologia, els ruixats són d'aigua:

-"1. Pluja forta però de curta durada; cast. chaparrón, chubasco. La nigulada esclatà en un ruxat sorollós, Galmés Flor 122." (DCVB)

-"m. [LC] [ME] Pluja escadussera d’intensitat forta i de durada generalment inferior a un quart, que cau de núvols isolats entre els quals hi ha cel serè. A les set va fer un ruixat." (DIEC2)

-"1. [Ncompt] Xàfec1a [1a. [Ncompt] Pluja forta de curta durada].  ~ fort, ~ intermitent // caure un ~, fer un ~. Si la massa que arriba és potent i la diferència de temperatura prou gran, dins l'aire ascendent es forma una barra de cúmulonimbus que descarrega ruixats i tempestes, sovint amb pedregades i llamps. [Fontserè (1962): 55, p. 66].
2. [Ncompt de N1] (N1[cosa]) Successió intensa i breu [d'elements discrets].  ~ de llàgrimes, ~ de petons. Hom la mira de reüll, n'evita el tracte, les criatures se n'aparten o l'escarneixen, i de vegades pot rebre un ruixat de rocs que algú li engega amagat darrera unes bardisses. [Fàbregas (1979): 39, p. 66]
3. [Ncompt] Reprimenda rebuda per una persona. L'efecte fou nul. Vaig decidir callar i deixar que passés el ruixat. Davant de la justificada, arboradíssima vehemència d'aquell senyor, vaig sentir una sensació física d'intempèrie. [Pla (1966): N, p. 609]." (DDLC)

-"Gairebé sempre, la forma de precipitació del cúmulonimbus és el ruixat o pluja de gran intensitat i poca durada. La pedregada, si és que es produeix, no ocupa generalment sinó una petita extensió del núvol, de manera que, en avançar aquest, la zona perjudicada pel meteor forma una faixa relativament estreta." (Eduard Fontserè, Meteorologia de l'excursionista, 1962)

El Meteocat i el Servei Meteorològic de Catalunya ho incorporen explícitament al seu vocabulari, però no hi ha tradició de dir-ho així. El gran meteoròleg Eduard Fontserè mateix, a les entrades ruixat i ruixat d'inestabilitat del seu vocabulari de meteorologia (1948), deixa clar que són precipitacions de pluja. Consultant "Google Llibres" només trobo una referència de ruixats de neu al llibre recent de Jordi Sacasas i Lluís Meteorologia i muntanya (2006), i res més.

Trobo una referència crítica a aquesta innovació a Llenguatge i identitat: lexicosofia catalana (Publ. Abadia de Montserrat, 1992), on el filòsof Pere Lluís Font comenta: "Fixem-nos com parla molta gent culta, i no em refereixo pas a les diferències entre el català heavy i el light, no, és una cosa molt més elemental de competència lingüística bàsica. Hem perdut, repeteixo, l'esma de la llengua [...]. Fa ben poc un [periodista] ens deia que "un raig va matar un pastor" [...]. L'altre dia, no sé qui ens deia que hi havia hagut un "ruixat de neu"."