Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

eczema, acné, acnè

És cert que tots dos termes provenen de mots grecs amb accentuació a la primera síl·laba (i que l'anglès i d'altres llengües ho mantenen), però la pronúncia popular en cat. és com a paraula plana i aguda respectivament. Pot haver-hi variacions, aleshores, respecte al timbre de la e tònica, però en tot cas podria admetre's la parella amb la distinció entre registre formal i registre informal.

Gent més entesa que jo n'ha parlat en altres bandes,* però aquí procuro afegir més elements a favor d'una ampliació dels registres.

Tot i la rigidesa de la norma, fins i tot en textos relativament formals (de moltes clíniques dermatològiques i centres d'estètica, en documents de sanitat pública, premsa, etc.) trobem referències a alguna d'aquestes afeccions de la pell en la forma popular.

D'acne agut. Tractament de l´acnè, El preu de venda d'una crema contra l'acné puja de 215 a 9.000 euros, Protocols d'actuació davant de dermatosis prevalents - Vall d'Hebron, De la pubertat precoç - Hospital Sant Joan de Déu, Dermatologia – Hospital de Nens de Barcelona, etc.

D'eczema. Així en alguerès (probt. per influència de l'it.): "eczema m; pr: «ezèma» (εdzεʻma).
Bérbol; malaltia de la pell que se presenta amb enduriment i mengi­lla. No comprenc d'on he pres aques­tos eczemes; manco el doctor l'ha sa­but diure." (Dicc. de Alguerès). També en textos mèdics: Tractament de l'eczema pel radi (ponència del metge i polític empordanès Pelai Vilanova al III Congrés de Metges de Llengua Catalana, Tarragona, 1919).

Una altra qüestió sobre acne en concret és el gènere, que segons la norma és femení, però que jo diria que popularment es veu com a masculí ("molt acné, molt").

* P. ex.: "Passa també amb altres paraules: èczema i eczema, que és el que fa la gent. A la inversa, s'ha d'escriure acne i ia gent diu acné. Aquesta codificació allunyada de l'ús pot provocar problemes a l'hora de difondre i potenciar l'estàndard [...]" (Primeres Jornades de Sociolingüística, Alcoi, 1993)