Terme molt generalitzat però absolutament estigmatitzat per la
normativa com a castellanisme: no DIEC2, no Termcat, no GDLC; DDLC com a
entrada secundària, amb una citació periodística del mateix any (1987)
que la de l'entrada principal.
El DCVB sí que l'inclou. L'ésAdir de la Corporació Catalana de Mitjana Audiovisuals l'accepta com a preferent.
En Coromines, al DECat: "petrolier o petroler (que hauríem de rebutjar com a francesisme agreujat per castellanisme [...]" (VI, 369b15-16)
A banda de la possible difusió des del castellà, a l'arrelament de petroler pot haver contribuït la productivitat del sufix -er com a formador d'adjectius substantivats. La variant sufixal -ier
també és força productiva, però molt menys, i d'altra banda es
restringeix més a la creació de substantius o adjectius referits a
persona (arrier, artificier, brigadier, cerimonier, furrier, homeier, joier, justicier, matrimonier, vidrier). El sufix -er, en canvi, és d'aplicació més diversa, i precisament forma part de diferents tipus de naus: gasolinera 'embarcació moguda per una màquina de combustió interna a base de gasolina', canonera, torpediner, creuer, veler. Aquesta analogia deu haver ajudat molt a implantar petroler 'nau' com a normal i a veure petrolier com a "estrany", que crec que és com l'hi veu la majoria en l'ús espontani.
És més: s'hauria de verificar que petroler, en tots els seus sentits ('nau' subst. però també com a adj.), deriva efectivament de petroli, i no de petrol (del fr. pétrole).
Segons el DECat, aquest gal·licisme es documenta ja al Labèrnia (1840)
justament a l'època en què aquesta substància comença a utilitzar-se com
a combustible contemporani. El DCVB el documenta a "Empordà, Pallars,
Camp de Tarr.", i el DDLC en dóna cita del 1955
del folklorista i escriptor pallarès Joan Lluís. D'aquesta forma
primitiva hauria
pogut derivar-se naturalment petroler, -era en tots els sentits (refineria, etc.)
Semblaria
demostrar-ho l'existència a Palma de Mallorcs d'un antic edifici
conegut tradicionalment com "Sa Petrolera": "L'edifici de Can Salas es
va construir l'any 1881 i feia part del
complex conegut com "sa Petrolera", una de les primeres refineries de
petroli que hi va haver a l'estat espanyol." (informació del Servei
d'Educació Ambiental del Govern Balear)
P. S. Un home
de mar com en Josep Pla deia: "Fer una vida lliure en el mar, que
al meu entendre és un dels més grans ideals humans que es poden
tenir, és només a l‘abast de persones que tenen molts diners. Així, de
moment, irem seguint el petroler
perquè no podem fer res més: altres, potser, tenen menys." (Volum 18
"Obra completa", p. 320-321) Ho trobo en un treball d'en Pere Torra, que
en nota a peu de pàgina comenta: "El llibre de l'Obra completa fa
servir sistemàticament el terme petroler, en lloc de petrolier, que és el que recull el DIEC2.
En aquest calaix de sastre aplego tot d'observacions lingüístiques, la majoria lèxiques, que tenia al cap o escampades per diferents documents. Encara que a internet ja hi ha disponibles altres llistes d'aquesta mena (com Neolosfera, Silencis del DIEC, Rodamots, Articles sobre llengua catalana, Fitxes de Dubtes de la CDLPV), he decidit presentar-les per si poden ser útils. Podeu consultar també el blog corominià Apunts de llengua (dins la pàgina "Xavier Pàmies. Notes de traducció")
Referències principals
Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)
Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)
*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu