Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

petroler nm i adj.

Terme molt generalitzat però absolutament estigmatitzat per la normativa com a castellanisme: no DIEC2, no Termcat, no GDLC; DDLC com a entrada secundària, amb una citació periodística del mateix any (1987) que la de l'entrada principal.

El DCVB sí que l'inclou. L'ésAdir de la Corporació Catalana de Mitjana Audiovisuals l'accepta com a preferent.

En Coromines, al DECat: "petrolier o petroler (que hauríem de rebutjar com a francesisme agreujat per castellanisme [...]" (VI, 369b15-16)

A banda de la possible difusió des del castellà, a l'arrelament de petroler pot haver contribuït la productivitat del sufix -er com a formador d'adjectius substantivats. La variant sufixal -ier també és força productiva, però molt menys, i d'altra banda es restringeix més a la creació de substantius o adjectius referits a persona (arrier, artificier, brigadier, cerimonier, furrier, homeier, joier, justicier, matrimonier, vidrier). El sufix -er, en canvi, és d'aplicació més diversa, i precisament forma part de diferents tipus de naus: gasolinera 'embarcació moguda per una màquina de combustió interna a base de gasolina', canonera, torpediner, creuer, veler. Aquesta analogia deu haver ajudat molt a implantar petroler 'nau' com a normal i a veure petrolier com a "estrany", que crec que és com l'hi veu la majoria en l'ús espontani.

És més: s'hauria de verificar que petroler, en tots els seus sentits ('nau' subst. però també com a adj.), deriva efectivament de petroli, i no de petrol (del fr. pétrole). Segons el DECat, aquest gal·licisme es documenta ja al Labèrnia (1840) justament a l'època en què aquesta substància comença a utilitzar-se com a combustible contemporani. El DCVB el documenta a "Empordà, Pallars, Camp de Tarr.", i el DDLC en dóna cita del 1955 del folklorista i escriptor pallarès Joan Lluís. D'aquesta forma primitiva hauria pogut derivar-se naturalment petroler, -era en tots els sentits (refineria, etc.)

Semblaria demostrar-ho l'existència a Palma de Mallorcs d'un antic edifici conegut tradicionalment com "Sa Petrolera": "L'edifici de Can Salas es va construir l'any 1881 i feia part del complex conegut com "sa Petrolera", una de les primeres refineries de petroli que hi va haver a l'estat espanyol." (informació del Servei d'Educació Ambiental del Govern Balear)

P. S. Un home de mar com en Josep Pla deia: "Fer una vida lliure en el mar, que al meu entendre és un dels més grans ideals humans que es poden tenir, és només a l‘abast de persones que tenen molts diners. Així, de moment, irem seguint el petroler perquè no podem fer res més: altres, potser, tenen menys." (Volum 18 "Obra completa", p. 320-321) Ho trobo en un treball d'en Pere Torra, que en nota a peu de pàgina comenta: "El llibre de l'Obra completa fa servir sistemàticament el terme petroler, en lloc de petrolier, que és el que recull el DIEC2.