Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

cita 'citació'

Amb aquesta accepció, no admès per l'IEC al DIEC2 i considerat tradicionalment incorrecte en els manuals de barbarismes (Caralt-Casanoves 1966, Butlletí dels seminaris d'ensenyament de català 1971, segons Del català incorrecte al... d'en Joan Solà).

El dicc. Belvitges inclou aquestes dues accs.: "1803, Belv. "assignació --- per veure's", "de alguna autoritat, lley, doctrina", etc." (DECat, II, 717b55-56) (El subratllat és meu.)

DCVB: "|| 1. Acte d'assenyalar temps i lloc per a veure's dues o més persones. Si volen fer-ne monestirs i ermites per dar-s'hi amb àngels cites, Canigó xii. Si els companys no acudien al lloc de la cita me veuria ben espantat, Ruyra Parada 24. || 2. Acte i efecte d'adduir un text. Feta esta cita, per a mi d'excepcional importància, Martínez Folkl. i, 8. ETIM.: postverbal de citar."

DDLC: "2. [Ncompt] Citació2. Los encarregats de portar las citas y requeriments s'anomenavan Missos [...]. [Martí1 (1887): 98, p. 69]i."

Incorporat al GDLC. Incorporat al Gran Larousse Català (apud López del Castillo). Inclòs a la proposta del GEst del 1992. Des del diari Ara tornava a reclamar-se l'any 2010:

Una cita diària amb citació inclosa (Albert Pla Nualart) - Ara.cat

7 des. 2010 - ALBERT PLA NUALART Actualitzada el 07/12/2010 04:00 ... L'ARA cada dia publica un cita, però la norma distingeix entre cita (quedar en una ...

Cita existeix ja com a mot, i és d'ús general. ¿Per què aquesta resistència tenaç a incorporar-ne aquesta accepció al DIEC?

Cites de literats, historiadors i lingüistes reconeguts (CTILC): Valentí Almirall ("prosternarse devant de una cita en llatí de Sant Tomás"), Fc. Carreras Candi: ("copiám esta petita cita"), Pere Corominas ("esparverar els amics del cercle amb cites de noms savis"), Joan Maragall ("la lectura y cita de textes de Spencer, de Taine"), Carles Riba ("una presentació llarga llarga llarga, amb cites de S. Tomàs, etc."), Miquel Costa i Llobera ("posar a cada passatge la cita corresponent"), Josep Pla ("m'agradaria de fer quatre cites d'empordanesos il·lustres"), F. de B. Moll ("El /puxoule\ i el verb /puxolar\ de la darrera cita tenen el mateix significat"), Antoni Maria Badia i Margarit ("No voldria que aquesta cita desorientés"), Josep Fontana ("limitant-nos a eliminar repeticions i a escurçar algunes cites"), Ramon Trias Fargas ("No vull acabar aquestes cites sense referir-me a un punt [...]"), Joan Francesc Mira ("Espero que aquestes cites seran prou per mostrar [...]"). També: Pous i Pagès, Joan Amades, Raimon Caselles, Joan Sales i un llarg etcètera. (El subratllat és meu.)

Per si aquestes cites no fossin "prou per mostrar" que cita té dret de figurar al dicc. al costat de citació, encara es pot afegir aquesta d'en Joan Alcover: "Aquesta fórmula tan ingènua i tan invulnerable, que mostra com el sentiment de dignitat individual se resol en el sentiment de dignitat col·lectiva i marca amb segell de servitut l'abdicació de l'idioma, jo la completaré amb una altra cita: "Un pecat contra la llengua, és un pecat contra la pàtria"."