Qüestions puntuals de llengua: espaial

Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

Reclamat pel GEst el 1992 a la seva llista. Defensat anteriorment com a neologisme per en Coromines al DECat per evitar possibles ambigüitats entre especial i espacial a bona part del domini ("Digueu espaial, amics físics [...]"). Acceptat a l'ésAdir: "ús general [...] Recollit, entre altres obres, al Gran diccionari 62 de la llengua catalana [...]. Al costat d'espacial."

ésAdir > espaial

Autors que trobo que han utilitzat espaial (esp. en assajos d'economia i filosofia i en textos de física): Ramon Turró, Ramon Trias Fargas, Joan Tusquets i Terrats, Joaquim Maluquer i Sostres, Maurici Serrahima, Alexandre Cirici Pellicer; la primera cita documentada, del 1918 (dades del CTILC).

Actualment és d'ús freqüent tot i la rigidesa de la norma, tant en l'àmbit col·loquial com en el científic (el llibre de física de la UB Mecànica i ones del 2006, p.ex.)