Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

per tot arreu

Després de l'article d'en Pla Nualart del 2011 (Pertot arreu o per tot arreu?), i sobretot després de la sanció institucional de la locució incorporant-la al dicc. normatiu, no cal dir-ne gaire cosa més.

Potser convé dir, però, que al DIEC no n'hi ha cap remisió ni a per ni a tot, i que a l'entrada arreu2 és dins de tot arreu com a ex. al costat de de tot arreu i a tot arreu, no com a locució amb subentrada pròpia, a diferència de pertot arreu.

Era una reclamació del GEst (1992), que, perquè se l'acceptés, donava com a argument l'analogia amb expresions com "per tot Europa". L'analogia amb a tot arreu i de tot arreu, però, com diu en Pla Nualart, és més pròxima i concloent.

Segons la documentació existent, ja hi ha exs. antics de per tot (arreu) sense soldar: "--- tocà'l --- per cascuna part del cors, e per tot lo trobà fret" (trad. Decameró, c. 1400, apud DECat, VI, 440b58-60); "ha prou caçat / lo món cercant / e traspassant / per Ceca y Meca, / la Vila seca / e vall d'Andorra, / volta d'en Torra, / e Santa Creu, / per tot arreu, / fins Pont-trencat/ ---" (Spill d'en Jaume Roig, apud DECat, VIII, 669b31-35)

En literats més recents ha sigut també d'ús freqüent. DDLC: Bertrana, Sagarra. CTILC: Raimon Casellas, Antoni de Bofarull, Torras i Bages, Apel·les Mestres, Llorenç Riber, Puig i Ferreter, Carles Rahola, Miquel dels Sants Oliver, Joan Maragall, Joan Alcover, Josep Pla, etc.. (Mirant el corpus només per sobre, veig que també hi ha moltíssims per tot adverbials sense soldar: Verdaguer, Guimerà, etc. etc.) Google Llibres: Marian Aguiló (al dicc. i en relats), A. M. Alcover, Diàlegs de Plató (llibres V-VII, trad. Manuel de Balasch).