Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

termo

Popularment no he sentit mai la forma normativa termos. És cert que la paraula prové de l'antiga marca comercial Thermos, però fa dècades que està assimilada sense la essa, i pronunciada perfectament a la catalana amb e oberta i u final en cat. central. Apareix com a entrada termo a la Viquipèdia, i també així al Diccionari d'autors catalans moderns de la Júlia Butinyà (1994). Utilitzat per en Pep Coll i en Josep Maria Espinàs. En portuguès són admeses totes dues formes (Dicionário da Sociedade de Línguia Portuguesa segons la Viquipédia).

Pensant en aquest cas com en el de sifon i tants d'altres, no veig per què no es pot tenir un diccionari "oficial" en què s'incloguin totes dues formes, la de registre elevat i la de registre col·loquial, especificant-ho. Com a traductor, en resulta a vegades cansat haver de justificar davant d'un corrector estricte que, encara que un terme no aparegui al diccionari de l'IEC, convé acceptar-lo en una traducció literària concreta perquè la versemblança ho exigeix.

En casos com aquest, l'ús hauria de tenir més pes del que té respecte a la norma establerta. Igual que en el cas del termostato castellà (que antigament havia entrat a la llengua com a mot esdrúixol i que ara hi forma parella però com a entrada principal al DRAE), trobem que en cast. s'havia començant acceptant termos a partir de la marca comercial (v. Espasa-Calpe, p.ex.), però l'ús ha fet que s'acabés acceptant únicament termo (DRAE).

Una causa probable més de l'ús espontani de termo en sing. és la voluntat inconscient dels parlants de distingir inequívocament sing. de pl. ¿Què esperem?