Qüestions puntuals de llengua: bojac

Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

Això és el que en tinc copiat del DECat: “No sé què pensar de “bojac: flor boscana, dita també clavells d’agost” [...].” (II, 54a56-b1) “No tenint dades de primera mà ens abstenim. Sembla que igual els passa al DFa., que escriu boixac, AlcM que posa bojac i DAg.: “bujachs, Masnou, planta de jardí, calendula...” [...] Consta almenys que són varietats de Calendula.” (II, 54b23-31)

Jo sempre he sentit i dit bojac. És probable que no pertanyi a la família de boix (una planta amb què no té cap mena de semblança), sinó més aviat a la de botja, que també presenta la forma boja (amb o tancada, i que forma derivats, v. DECat), i que serveix per anomenar plantes molt més pròximes a la Calendula arvensis en aspecte

P.S. A Rodamots, on apareix una cita de la Rodoreda amb la forma bojac, es proposa aquesta etimologia, que també es recull en textos de filòlegs com en Joan Veny, etc.: "De gojat (boixac de jardí), variant de l’occità gauget, diminutiu de gaug, ‘goig’."

P.S.2 Més amunt ja indico que apareix al DCVB. Posteriorment a la redacció primera d'aquesta fitxa, des de fa no sé quant, bojac s'ha acabat incorporant tant al GDLC com al DIEC2 com a entrada secundària. Afegeixo també que l'única ocurrència que apareix al CTILC és la mateixa de la Rodoreda que s'esmenta a Rodamots.