Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

coça

Per esvair algun dubte que encara hi pogués haver sobre la genuïnitat de coça, remeto al comentari que en fa en Coromines al DECat, en apèndix, s.v. guitza, on diu que coça és més antic i més general i n'explica la possible etimologia. Segons això, doncs, potser hauria de ser l'entrada principal al diccionari.

Al diccionari de l'alguerès apareix sota dues entrades:
-"coça f ; pr: «cóssa» (kósa). Cop que un animal dóna amb els peus d'endrera. Està a llarg del cavall; tira a coces."
-"cossa (tirar a) pron. ['kosa]. En la locució 'tirar a cossa' "dar piadas ama las cambas de endrera", dit propriament de animals com a cavals, molendos i mulos, i per extenció de personas. "Feu atenció an aquell molendo que tira a cossa"; "Per burla havem agafat a Joanino: tirava a cossa com un cavall" Del sardu 'cossa' ['kɔsa] (llatí COXA) "cuixa". De notar l'alçada del timbro de la vocal tónica en lo passatge del sardu a l'alguerés."
[V. també aquí l'entrada patada.]