sarrampió

 DECat:

 “Sarrampillo, sarrampió, V. sarampió (SENABRE)” (VII, 694b47-48)

“[...] Lab. (1840) dóna preferència a la forma xarrampió, amb sarampió i xarampió com a variants; el DAg. atribueix xara- i xarrampió a Bna.; Careta xarr- (i fins condemna sara-); DFa. xarampió; jo no recordo haver sentit šәrәmpió amb x- sinó a StPolM (1938). En la meva infància ho sentia a cada moment: jo mateix i tots els germans el passàrem (1910, 1912 ---) i sempre dèiem i sentíem sarrampió; potser perquè les branques de la meva família vénen totes dues de Girona o l’Emp., i ho diria així la branca materna, gironina; perquè en cartes del meu pare (barceloní fill d’empordanesos) ho veig també amb s- però amb -r- simple (1912, 1913); també a Tortosa [...]. La doble, però, consta d’altres bandes: pall. sarrampió (Tor de V. Ferrera, 1932), sårråmpió posa Arqués a les Borges d’Urgell [...], i així ho escriu el bon urgellenc Serra i Boldú (AlcM, s.v. xar-), sarrampió ‘la rosa’ oïa Casac. a Calaceit (1923), tots tres excel·lents observadors, objectius i sense impuresa [...]. Per AlcM veiem que els val. diuen sara- o sarrampió [...], i se’n dedueix que els balears no usen aquest mot sinó la rosa [...]; recordo, però, que aquest nom s’usava a Bna., si bé poc sovint, distingint-ho com una varietat patològica semblant però més benigna, c. 1910-1912.” (VII, 775b8-39)

intrincat

 DECat:

"[...] potser fóra excessiu posar-li el veto." (VIII, 835a18-19)

(estar/posar/...) sobre avís

‘fer estar alerta’; no DIEC2, sí DDLC [s.v. avisar] i DCVB [amb cita de la Víctor Català])

Hi ha fitxa amb estar a ésAdir

botorut

 

Assimilació anàloga a jonoll etc. etc. No als diccs.

V. un estudi sobre el llenguatge d'en Ramon Solsona en un article de l'Emili Boix-Fuster i la Cèlia Riba (Ramon Solsona: el plaer de la hibridació i el joc lingüístics). El cas que s'hi esmenta deu ser un "cames botorudes" recollit al CTILC.

A Twitter en parla en Quimi Portet ("¿Feu servir l'adjectiu "boturut?"), i n'obté respostes que semblen mostrar que és força general al Principat, almenys en una part: Osona (Portet), Mataró (Joan Safont), Barcelona (Arnau Vidal, Adolf Beltran), l'Hospitalet (Albert Balanzà), Alt Empordà (Vicenç Pagès Jordà)

Boturut a Els llibres galàctics d'en Jaume Sisa

cervo

DECat:

“la variant cérvol en realitat és una forma popular bàrbara, afavorida pel prejudici infundat que els mots en -o són poc genuïns o acastellanats. □ 1.a doc.: S. XIII.” (II, 687b15-18)

“S’ha insistit molt que Verdaguer, va usar la variant cérvol. No sé que això estigui comprovat, però en tot cas es pot provar que la forma que ell aportava de la seva tradició lingüística era cervo, car així ho escrivia en el primer esbós de l’Atlàntida [...].” (II, 688a2-9)

“La forma mallorquina, que tots hem sentit, és avui séro: “la forma usada a tot Mallorca”, AMAlcover” (II, 688b35-36)

"No és que cérvol sigui una forma inusitada: és la que ha quedat a l'Alguer [...]; però generalment es presenta en forma vacil·lant, com escau a un vulgarisme ultracorrecte, que els més ben parlats devien rebutjar." (II, 688b16-20)

"[...] conservo còpia de la llista enviada per Fabra, l'any 1948, d'esmenes i addicions al DFa., en què encomanava canviar-hi els encapçalaments d'article "cérvol (o cervo)" i "cérvola" en "cervo (o cérvol)" i "cerva (o cérvola)". Cf. el que vaig dir ja sobre aquesta qüestió el 1950 (veg. LleuresC, pp. 200-1 i 44). La còpia la vaig fer damunt la llista que vaig veure autògrafa del Mestre a l'IEC. Esperem que algun dia ens diran qui va decidir desatendre la indicació de Fabra i dels seus savis col·legues, en les noves eds. del DFa." (II, 689a34-44)

hindi amb hac aspirada

A l'entrada hindi del DIEC2 es diu implícitament que la hac és muda perquè el terme apareix apostrofat:

"hindi
1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’hindi.
2 m. [FL] [LC] Llengua indoirànica del nord de l’Índia derivada dels pràcrits medievals, que és la llengua oficial de l’Índia."

Peró la hac és aspirada (Wikipedia: farsi [زبان هندی], que sembla que és la llengua d'on prové; devanagari [ हिन्दी^[c]] = [hɪnd̪iː]; àrab [اللغة الهندية]; i anglès, finès, hongarès o polonès, segons el Wiktionary).

En francès, portuguès i italià sí que és muda (i en castellà, tot i que amb debat). Ara bé, en francès no hi ha el perill de confusió oral que existeix en català (hindi/indi), perquè la parella és hindi/indien, i el mateix passa en les altres llengües que emmudeixen la hac. I aquest és un element que cal tenir en compte.

Raons per pronunciar-la amb hac aspirada, doncs, i per tant per no apostrofar l'article: (1) l'origen; (2) desfer possibles equívocs; (3) l'existència relativament tradicional d'aquest so, p.ex. a halar 'menjar'

P.S. V. hàmster

no obstant 'no obstant això'

DECat:

“per a la locució no obstant, veg. no ~; no hi ha cap motiu que ens faci desaprovar-la” (III, 756b3-4)

“exemples moderns de no obstant en Oller, Verdaguer etc. (AlcM)” (V, 940a31-32)

Exemples de l'ús que Coromines en fa al seu diccionari: I, 191b2; I, 548b48-49; II, 10a12