Tradicionalment considerat castellanisme, tant en el sentit de 'fosa' com en el de 'foneria' (Bernat Montsià [C. A. Jordana], 1935; Mariner, punt 111 Del català incorrecte al... d'en Joan Solà). No DIEC2 ni GDLC, com en Xavier Rull ja comenta en nota a Els substantius d'acció i efecte en català ("El mot fundició no figura al DIEC2 ni al GDLC, que entren fusió"). Sí al DCVB, on es diu que ve del ll. funditione i dóna dues cites del tombant dels segles XIV-XV amb el sentit de 'fosa' i una de finals del XVII amb el sentit de 'foneria'. Acceptat al DNV. Curiosament, l'ésAdir el qualifica d'inadmisible (comparem amb el "menys recomanable" d'en Coromines que cito més avall).
Acc. 1 de escòria al DCVB: "Matèria vidrienca que es produeix en els metalls quan s'elaboren en els forns de fundició."
A la introducció del DIEC2, part II, punt 6 ("El lèxic comú") es comenta que "pel que fa a
*fundició, ja hi ha foneria", com si aquesta "parella lingüística" no pogués existir al costat d'altres de també mixtes com capritx(o)/caprici etc. etc.
Al DECat hi trobo: "+Fusina [...] 'Lloc destinat per a la fundició de metalls' [1868, SLitCosta]." (IV, 88b3-9) I també: "Fosa ['acte de fondre' Belv.; Verd., DAg.] o, menys recomanable, fundició [fo-, Belv.]" (IV, 89a13-14) (El subratllat és meu.)
Autors que usen fundició (CTILC): Salvador Sanpere, Pons i Massaveu, Narcís Oller, Raimon Caselles, Joaquim Pla Cargol, Carles Pi i Suñer, Joaquim Maluquer i Nicolau, Alexandre Cirici Pellicer, Josep Pla, J. V. Foix
Actualment hi ha un gran nombre d'empreses que tenen "Fundició..." com a encapçalament del seu nom propi. No entrar-ho al diccionari (com a entrada secundària) em sembla una repataneria de tantes, que en conjunt no fan més que crear animadversió cap a la norma.
Més. Foneria és un neologisme de c. 1925 proposat per en Fabra per evitar l'ús de fundició: "En espanyol fundición (derivat de fundir) és l’acció o efecte de fondre i la fàbrica on es fonen metalls. Reuneix, així, les significacions dels dos mots francesos fonte i fonderie. En català tenim el mot fosa, que tradueix fundición en el sentit de fonte; per traduir fundición en el sentit de fonderie, emprem actualment fundició, que és segurament un castellanisme, puix que de fondre, el radical del qual és fon (que trobem en els derivats fonedís, fonedor i l’antic foniment) no podíem pas treure un derivat fundició. Però, si no acceptem aquest mot com direm, llavors, de la fàbrica o taller on es fonen metalls? Ha estat suggerit el mot foneria [...]. No recordem que es digui enlloc foneria; però, en tot cas, ens sembla preferible a fundició." (Fabra, Converses filològiques, núm. 656, 29-V-1925; el subratllat és meu). Torna a defensar la proposta a la CF núm. 667 (7-VI-1925). (Al CTILC apareixen cites d'en Gonçal de Reparaz i d'en Pau Vila com les més antigues, del 1928 i el 1930 respectivament.)
En Coromines diu, sobre foneria: "DFa.; no DOrt., ni Lab., ni Volge; recordo que n'hi havia alguna documentació a la S. F. de l'IEC [...], deu ser adaptat del fr. fonderie" Per tant, doncs, l'acostament al fr. per fugir com sigui del cast.
En aquest calaix de sastre aplego tot d'observacions lingüístiques, la majoria lèxiques, que tenia al cap o escampades per diferents documents. Encara que a internet ja hi ha disponibles altres llistes d'aquesta mena (com Neolosfera, Silencis del DIEC, Rodamots, Articles sobre llengua catalana, Fitxes de Dubtes de la CDLPV), he decidit presentar-les per si poden ser útils. Podeu consultar també el blog corominià Apunts de llengua (dins la pàgina "Xavier Pàmies. Notes de traducció")
Referències principals
Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)
Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)
*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu