Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

garaig


"Garaig" és la forma col·loquial de garatge, i consultant uns quants assajos de dialectologia (Veny, Borja-Moll, etc.) he comprovat que és d'ús general a tot el territori (Principat, País Valencià, Balears, etc.). De fet, hauria hagut de ser la forma d'incorporació natural si el terme ens hagués arribat directament (com sembla que va ser) del francès garage (pronunciat "garaix"), amb apitxament posterior per assimilació a molts altres termes catalans acabats en -aig. M'imagino que Fabra i els altres filòlegs de l'època devien optar per incorporar-ho com a terme culte, al costat de ultratge, etc. El problema és que ha acabat sent d'ús tan corrent que la forma col·loquial s'ha imposat de forma absoluta en el registre oral, si no és que es fa l'esforç postís de dir-ho a la manera formal. Això és el que em va portar a prendre la decisió de triar la forma col·loquial oral en algunes traduccions de registre col·loquial, amb una vaga esperança que s'acabi incorporant als diccionaris.

P.S. Un parell d'ocurrències (a Google Llibres):

-Històries perverses Isabel-Clara Simó (2001): "...que l'home no ha entrat al garaig i..."

-La pell de la iguana Pere Ortís (1975): "Ni en el pati, ni en el garaig —obert de bat a bat— hi havia cap vehicle o indici de vida humana. Els mossos, que d'ordinari feinejaven pel pati trasbalsant grans, havien desaparegut com per miracle."

 P.S. 2

 

-Al CTILC: un garatjos (Gabriel Galmés, 1996)

 

-També v. article d'en J. Leonardo

Àrbit i garaig ¿per què no?

d'on extrec aquest fragment: “Amb ‘garaig’ hi ha hagut un clar retrocés perquè eixa paraula ja figurava en el DOPV de l’Acadèmia… Ja ni hi apareix, ni amb la marca de col·loquialisme. Increïble. Pas molt cap arrere perquè el mot ja apareixia en el SALT. És una de les poques errades del DNV”

 

-Especialment interessant sobre l'antiguitat de la forma és el treball d'en Joan Veny "Estudi lingüístic del manuscrit de Pere Segarra" a

Dialectologia filològica: transfusió lèxica, llengua escrita...

segons el qual garaig apareix documentat el 1937.

Posted by