Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

crusant, crosant

Malgrat els criteris que pugui adduir l'IEC per no incorporar al dicc. aquesta forma adaptada (que, pel que llegeixo a  "Aspectes socials i lingüístics dels manlleus (i 11)" d'en Xavier Rull, és el fet que croissant és un "terme internacional" [juraria que també ho és brioche, i bé s'ha adaptat a brioix]), em resulta incomprensible que l'adaptació no s'hagi fet.

Hi ha raons diverses per fer-ho. En primer lloc, la pronúncia real del mot és amb essa sonora. Segon, el francès és desgraciadament cada vegada més mal conegut i més mal pronunciat pel conjunt de catalanoparlants, i trobar croissant com a entrada única al DIEC és propiciar el desconcert, la mala pronunciació i la dificultat de localització del terme. Ho reconeix el Termcat mateix en un articlet ("Manlleus: com es pronuncien?"): "és normal dubtar sobre la pronúncia de croissant" I, també, la relativa antiguitat de l'adaptació gràfica: "Per desdejunis i berenars, pa de Viena i Crusans calents. Forn del Cisne. [Diari (1935)]" (del DDLC)

S'ha aixecat alguna veu (Pere Ortís) defensant una catalanització del sentit del terme francès i la substitució del gal·licisme per creixent, però és inviable.

En Pla Nualart s'hi mostra favorable en un article del 2010 sobre tuitejar.