Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

*després que

Plaga en el llenguatge periodístic, tant dels mitjans audiovisuals com de la premsa escrita, estesa per contaminació de l'estructura sintàctica anglesa. Difícil de combatre per l'automatisme en les traduccions de l'anglès de les agències de notícies, forçosament ràpides per la necessitat d'immediatesa.

La qüestió es fa més difícil d'argumentar perquè la locució està recollida al DIEC2 s.v. després (no al Fabra, però). L'ésAdir tira pel dret, segurament per no embolicar-se en disquisicions amb els periodistes, i també l'accepta com a fet consumat (després de / després que)

És especialment difícil de desarrelar en titulars pel seu caràcter telegràfic. En frases més completes, però, l'alternativa idiomàtica és més viable: "In April, exactly two years after the first AIDS cluster had been reported in America..." → "El mes d'abril, quan feia exactament dos anys que..."

D'altra banda, el després de + infinitiu sembla més natural que el després que + subjuntiu corresponent: "Després que em passés dues hores..." → "Després d'haver-me passat dues hores..."