Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

nàilon 'niló'


Pronúncia corrent [náilon, a l’anglesa i a la castellana] a les dècades de 1960 i 1970, que encara persisteix.

Recollit al DDLC com a forma secundària.

Admès per la CCMA (ésAdir); utilitzat per en Manuel de Pedrolo (1973) o la Montserrat Roig (1982), p.ex.

El comentari d'en Coromines al DECat sembla deixar oberta la porta a la pronúncia anglesa: "Niló o nylon, és del nom de la marca comercial donada a aquesta fibra sintètica per la firma Du Pont (EUA)."

manopla

Variant habitual de manyopla en la parla.

Apareix com a entrada secundària al DCVB, al DECat i al DDLC. No DIEC2 ni GDLC.

El dicc. Aguiló l'inclou amb entrada pròpia, i el data a: "Cáller 1517". Al CTILC, entre altres cites, n'apareix una de l'Antoni de Bofarull (de l'any 1862).

A internet el trobo al Diccionari Pràctic i Complementari.

ocluir

No DIEC2, no DCVB, sí DDLC com a entrada secundària d'ocloure.

D'ús corrent en ortodòncia, oftalmologia, cirurgia (esp. vascular) i meteorologia.

Al DECat en Coromines en diu: "Ed. Fontseré [sic], c. 1925, reclamava que s'admetés en el DOrt. el verb ocluir, i definia ocluït "tancat (un gas entre els porus d'un sòlid)" (CiFiNat., 124)." (II, 776a46-48)

gamusa (pell, drap)

Variant de camussa, que és l'única forma normativa, tot i que gamusa és l'única que jo he dit i sentit espontàniament (sobretot per al drap fi).

Amb ge i amb essa sonora s'ha considerat tradicionalment castellanisme (Pey, p.ex.); però si de cas ho són totes dues formes, perquè en Coromines, al DECat, remet directament al DECH (el seu dicc. etimològic castellà).

L'essa sonora, d'altra banda, constitueix una incorporació del mot al sistema fonètic català. En Badia i Margarit l'inclou en el fenomen general de sonorització d'agresió etc. etc. (v. punt 115 de Del català incorrecte... d'en Solà, on hi ha les referències dels seus treballs; v. també les entrades d'aquest meu blog sonorització de la essa sorda i -misió, -presió, -gresió et al).

Al CTILC:
-Textos literaris: Josep Pla (1928), Antoni Cayrol (1966).
-Textos tècnics, tots dos d'un país pelleter com la Plana de Vic: Ramon Genís Bayés (El ram de la pell a Vich, 1959), Gonçal de Reparaz (La Plana de Vic, 1928 ["La fabricació vigatana assolí anomenada a l'estranger, especialment la de pell de guanteria i imitació de gamusa."])

A Google Llibres:
-Agna-Maria: llegenda del temps de la guerra dels segadors, 1640-1647, Pompeu Gener (1904): "Guants y botas eran de gamusa gris com el feltre, adornadas de puntas d'igual color que las del coll."
-Obras dramàticas, Ignasi Iglésias (1908): "Va amb un vestit vell, de llana, de color gris; camisa blanca, sense planxar, amb un corbatí negre; gorra de seda negra, molt vella, amb visera de xarol, i sabates de gamusa."
-Anuari, IEC (1911): "Relligadura de pell de gamusa."
-Cinc-cents anys d'indumentària a Catalunya, Cristina Borau (1992)
-Etc.

rentavaixelles

No DIEC2 ni tan sols en singular, que és com apareix al GDLC i al DDLC (tot i que la cita del Cavall Fort és en plural).

CTILC: Montserrat Roig 1977, Cavall Fort 1981 i 1984, totes tres cites en pl.; és a dir que la introducció del terme com a sinònim del rentaplats més tradicional i normatiu és de l'últim quart del s. XX.

Termcat també en sing. (com ja recull el dicc. d'en López del Castillo).

L'ús habitual en llenguatge oral és en plural.

el Coliseu de Roma

Procedent del llatí Colosseum, acceptat amb l'essa sonora i la i només com a nom comú; a la pràctica, però, és el terme utilitzat espontàniament per referir-se també al gran circ romà de Roma, i Colosseu no és més que un sotmetiment artificiós a l'etimologia.

Al CTILC (sempre referint-se al de Roma). En la forma coliseum: Villalonga (Bearn). En la forma coliseu: Torras i Bages, Puig i Ferrater. En la forma colisseu: Verdaguer ("colisseus romans"). Etcètera.

En Coromines, al DECat: "[...] la forma amb i és una corrupció ja antiga i no ben explicada, potser degut a un trasllat de la primera i del nom grec (>*colioseus), ajudat per la influència de noms d'edificis semblants (Liceu, Eliseu)" (II, 841b43-47); "Coliseus ja en el baix llatí de Beda (S. VIII) i it. Coliseo, almenys en el S. XVI." (II, 841b48-49)

No és castellanisme: en portuguès és Coliseu; en francès, Colisée; en occità, Colisèu.

quantiós

No DIEC2 ni GDLC; sí DNV. Inclòs al dicc. complementari d'en López del Castillo (1998).

Sí DCVB ("AlcM inclou [...] quantiós amb un ex. de c. 1880 i un altre [de] modern, i quantiosament", DECat, VI, 897b33-35)

DDLC, amb quatre accs. il·lustrades amb cites.

CTILC: Pitarra (1872), Pons i Massaveu (1878), Carles Rahola (1919), Carles Pi i Sunyer (1927), Folch i Torres (1927), Francesc Pujols, Joan Sales, Enric Valor, etcètera etcètera.

V. també Llengua - Institut d'Estudis Catalans

crisàlida

Variant de crisàlide formada per analogia amb la majoria de femenins.

DCVB com a forma secundària s.v. crisàlide, amb cita d'en Verdaguer (singular, com totes les cites següents que esmento).

CTILC. crisàlida: Josep Carner, Rosa Sensat, Carles Riba, Rodolf Sirera, Pere Coromines, Agustí Esclasans, etc. crisálida: Verdaguer, Salvador Galmés, Josep-Sebastià Pons, etc.

disfrutar

Encara no al DIEC2 (nov. 2017). Sí DCVB. Condemnat tradicionalment com a castellanisme, però molt introduït en registres informals i fins i tot estàndards. D'ús des del segle XVIII (v. el que en diu en Coromines, cita aquí baix).

Reclamat pel GEst (1992). Sí DNV.

DDLC: Rusiñol (1902) i Sagarra (1916) entre altres cites repartides en tres accepcions diferents.

CTILC: Abdó Terradas (1838), Frederic Soler (1865), Torras i Bages (1884), Narcís Oller (1879), Emili Vilanova (1889), Carreras i Candi (1891), Torras i Bages (1893), Pous i Pagès (1914), Llorenç Riber (1915), Miquel dels Sants Oliver (1917), Marià Manent (1920), Francesc Cambó (1920), Rubió i Tudurí (1926), Llorenç Villalonga, Josep Pla (1966), Badia i Margarit (1976), Joan Sales, Joan Francesc Mira, i un llarguíssim etcètera.

DECat:  "[c. 1800; Lab. 1839, però exclòs encara per Belv., Lacav., DTo., etc.]: “rompé la orquesta plena al punt de las nou horas de la nit, y --- entraren --- al gran saló per disfrutar de aquell brillant --- aparato y del ball que se anaba a comensar”, B. de Maldà [...] en català es va usar molt en el S. XIX i s’usa encara (àdhuc hi transigiren alguns dels millors escr. i no escandalitza tant com el castellanisme gozar, però no menys que gojar [...].” (IV, 218a41-57).

sords 'lliri blau'

Terme que conec només d'Osona, encara en ús, per referir-se al lliri blau o lliri morat (Iris germanica). L'etimologia popular diu que té aquest nom perquè si te l'acostes a l'orella et pots quedar sord, però podria provenir de l'antic nom de color sor o saur, d'origen germànic (cf. DECat, on no trobo cap referència a aquesta planta però sí a una mena d'agrella).


Trobo sort nm al DDLC amb cita d’en Verdaguer amb aquest sentit, i en la forma sord a Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana de Vallès/Veny/Vigo. NO DCVB ni DIEC2.

gueixa, suixi, etc.

Gueixa és la grafia que correspon a geisha en català, d'acord amb la pronúncia habitual, però no l'he sabut trobar incorporada enlloc. El DIEC 2 ni tan sols recull la forma geisha, com ja esmenta l'ésAdir.

Perl que fa a suixi 'sushi', la fitxa corresponent de la CDLPV diu: "Sobre la possibilitat d'adaptar al català sushi i sashimi (suixi* i saiximi*), el Cercaterm (setembre 2002) ens ha dit: «Efectivament, es tracta de manlleus encara no adaptats en català. Abans de proposar una denominació adaptada per a aquestes formes, caldria saber exactament quines són les denominacions originals i la seva pronúncia per tal que l'adaptació fonètica fos el més fidel possible a les formes originals i no pas a les vehiculades a través de l'anglès.»" Han passat quinze anys des d'aquesta resposta.