Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

del davant de l'any

La caixa dels trons sobre si s'havia d'escriure "gener de 1999" o "gener del 1999" es va destapar amb el trànsit de l'any 1999 al 2000. De cop va resultar estrany a quasi tothom el fet d'ometre l'article en aquesta construcció temporal a partir de l'any 2000. Després d'un raonament minso, ridícul i absolutament acientífic de la Commisió Assessora de Llenguatge Administratiu (CALA), abonat i divulgat per l'Àrea de Normalització Lingüística ("en la datació s'ha de mantenir el criteri de datació actual de, tot i que la tendència oral natural per al segle XXI és fer servir del"), en Joan Solà se n'exclamava en dos articles, reproduïts a Plantem cara amb les referències 30.1 i 30.2. A 30.1 hi deia: "[...] si la llengua oral hi posa l'article, ¿quina raó hi ha per recomanar exactament el contrari?" I acabava 30.2 així: "Si utilitzem paraules, amb estructura sintàctica explícita, crec que és millor escriure simplement el que diem; millor dit, crec que només és "lícit" d'escriure el que diem [...]. I això, tant si indiquem una data en un text qualsevol com si la posem al peu d'un document administratiu: no sé veure la diferència entre l'una circumstància i l'altra. Em diu la CALA que hi tornaran a pensar: crec que és una decisió raonable."

M'he acabat de decidir a escriure aquesta entrada perquè he trobat que la fitxa 3831/2 de l'Optimot (ni més ni menys que el portal de consultes lingüístiques ofert per la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT) manté sense variacions la recomanació antinatural de la CALA d'ometre l'article. En tot cas, que consti que es tracta d'una recomanació, no d'una prescripció.