Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

ex-

'Prefix que indica que algú ha deixat d’ésser el que diu el radical' (DIEC2)

V. el que se’n diu a la GCC d’en Solà et al, on es va utilitzar i preconitzar l’ús del guionet amb la previsió que l’IEC ho havia d’aprovar a la gramàtica que s’estava redactant en aquell moment: “En la revisió que l’IEC fa actualment de la gramàtica normativa sembla que el prefix admetrà guionet en casos de mots no consolidats (ex-governamental, ex-marit), i aquest és l’ús que s’ha adoptat en aquesta Gramàtica” (GCC, M 7.2.1, p. 786) I, com a reflexió sobre el fenomen, el que se'n diu a la p. 790.

Els avantatges del guionet superen els inconvenients fins i tot en locucions nominals formades per un sol element, perquè fan la interpretació més clara; en seria un exemple un cas com ex-antisemita (exantisemita em sembla clarament inviable).

 

P.S. [Després de l'aprovació de la nova ortografia el 25-X-2016.]
A la nova ortografia no se segueix la proposta que en Magí Camps fa al treball inclòs a Canvi d'agulles, que defensa la possibilitat d'escriure ex separat de la locució nominal o el nom que determina, exactament com si fos sinònim de antic i funcionés com a adjectiu.

Article de l'Albert Pla Nualart del 15-X-2016: Ex-primer ministre i exministre d’Hisenda

 

P.S. (febrer 2025). De la GIEC:

"El prefix ex‑ s’adjunta a bases nominals i bases provinents d’adjectius de relació que designen càrrecs (exconsellera, exvocal), professions (excorresponsal, exprofessora), relacions personals diverses (exalumne, exaccionista, exmarit) i filiacions ideològiques (excomunista, exeuropeista), i indica que algú ha cessat en aquell càrrec o ofici, o que s’ha extingit la relació o la filiació. En els casos en què la base denota una professió que pot implicar una relació, el mot resultant pot designar, segons el context, la persona que ha cessat en l’exercici de la professió o bé la persona que ha finalitzat la seva relació professional sense que necessàriament hagi cessat en l’exercici de la seva professió. Per exemple, una exprofessora pot ser algú que ja no exerceix de professora (L’autora de la novel·la és exprofessora i periodista) o que ja no és professora d’algú (Li fa classes la teva exprofessora), que ha deixat d’exercir en un determinat àmbit (Li fa classes una exprofessora de la facultat), etc. El prefix ex‑ és un dels que poden incidir també sobre sintagmes (§ 11.2e), i en aquest cas s’escriu separat del sintagma: ex alt càrrec, ex secretari d’estat, ex primera ministra. Més recentment, s’ha estès l’ús del prefix ex‑ a noms propis i aleshores també s’escriu separat: l’ex Iugoslàvia ‘el que fou Iugoslàvia’, que fa referència als territoris que van integrar una entitat estatal desapareguda, o l’ex Sau ‘la persona que fou component o membre del grup de música Sau’, que fa referència a algú que en el passat va pertànyer a un grup, una organització, etc.