Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

ex-

'Prefix que indica que algú ha deixat d’ésser el que diu el radical' (DIEC2)

 V. el que se’n diu a la GCC d’en Solà et al, on es va utilitzar i preconitzar l’ús del guionet amb la previsió que l’IEC ho havia d’aprovar a la gramàtica que s’estava redactant en aquell moment: “En la revisió que l’IEC fa actualment de la gramàtica normativa sembla que el prefix admetrà guionet en casos de mots no consolidats (ex-governamental, ex-marit), i aquest és l’ús que s’ha adoptat en aquesta Gramàtica” (GCC, M 7.2.1, p. 786) I, com a reflexió sobre el fenomen, el que se'n diu a la p. 790.

 Els avantatges del guionet superen els inconvenients fins i tot en locucions nominals formades per un sol element, perquè fan la interpretació més clara; en seria un exemple un cas com ex-antisemita (exantisemita em sembla clarament inviable).

 P.S. [Després de l'aprovació de la nova ortografia el 25-X-2016.]
A la nova ortografia no se segueix la proposta que en Magí Camps fa al treball inclòs a Canvi d'agulles, que defensa la possibilitat d'escriure ex separat de la locució nominal o el nom que determina, exactament com si fos sinònim de antic i funcionés com a adjectiu.

 Article de l'Albert Pla Nualart del 15-X-2016:

Ex-primer ministre i exministre d’Hisenda

Posted by