Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

bocina

Probable castellanisme, però pronúncia espontània general. Sí al DCVB, remetent a botzina, on s'especifica que a tot el domini s'articula la pronúncia amb essa sorda ("Fon.: buʣínə, busínə (or.); bosína (val.); boʣínə, bosínə (mall.)."). Al DDLC també com a entrada secundària.

Al CTILC hi ha consignades poques ocurrències, però significatives pel que fa a les dates: entre el 1860 i el 1908, és a dir entre el començament de la represa i l'establiment de les normes actuals (en què queda fixada botzina com a única forma acceptable). N'hi ha d'en Pelagi Briz, d'en Pompeu Gener o d'en Josep Gudiol i Cunill, entre altres firmes conegudes. L'única de posterior a la regularització fabriana i de l'IEC, un text del 1931 de la revista Patufet firmat amb el pseudònim Set-ciències, ja condemna l'ús de bocina, indici de la seva implantació: "Jo escrivia fa alguns dies en aquesta secció: "Per auto cal dî ""automòbil"", per camión, ""camió"", per bocina, el mot ""botzina"" [...].""

En Coromines en fa un comentari més descriptiu: "Avui botzina ha perdut terreny davant una pron. acastellanada, entre els motoristes ciutadans, però s'ha mantingut millor en parlars més conservadors, sobretot entre la gent de mar [...]." (DECat, II, 182b41-46) Pel context de l'últim comentari, sembla que es pugui interpretar que es manté amb -tz- amb el sentit de 'corn tradicional' o de 'cargol de mar'.