Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

òval

Forma alternativa a oval, recollida al dicc. Aguiló. Al CTILC n'apareixen, entre altres, cites d'en Nicolau d'Olwer, en Carles Soldevila, en Puig i Ferrater i l'Emili Vilanova. Al Google Llibres trobo ocurrències d'en Vayreda (a Sang nova i a La punyalada), l'Eugeni d'Ors (Glossari 1908-1909), en Josep Carner (Institut d'Estudis Catalans. Secció Filològica. Jornades), la Mercè Rodoreda (a Crim), en Ferran Canyameres, en Julià de Jòdar, etc. Al DCVB, cita d'en Sagarra (de Vida privada).

No en trobo cap comentari al dicc. d'en López del Castillo, al GEst, a Del català incorrecte d'en Solà, a l'Optimot ni a l'ésAdir.

Comentari al DECat: "[oval] m. 'cosa en figura d'ou' [...]; els diccionaris del S. XIX [...] duen òvalo, evident castellanisme, que sembla ser, per la seva banda, un compromís entre l'it. òvolo i cast. oval (DECH IV, 422a35ss.); el Baró de Maldà va emprar òvul [...]" (VI, 142b25-39).

Ni que es tracti d'un italianisme castellanitzat, però, crec que és la forma més popular, i és útil perquè es diferencia de oval adjectiu (paraula aguda). Podria fins i tot tractar-se en part d'una evolució interna, per influència del quasi-homònim òpal, pedra preciosa que sovint es presenta o es talla en forma ovoide.

goliat

Substantiu masculí absent als diccionaris, amb dos sentits: (1) 'Home corpulent' i (2) 'Tambor de peu d'una bateria' (anglès floor tom)

pantis i leotards

Absències al DIEC2, que el blog Silencis del DIEC no recull. L'ésAdir els incorpora tots dos com a termes d'ús corrent. La Núria Puyuelo en diu alguna cosa a Paraules amb cara i ulls.

Un equivalent de pantis és mitges-pantalons (segurament més utilitzat en singular, a la manera castellana), terme que crec que és més antic, i que el DIEC tampoc incorpora.

La diferència dels pantis amb els leotards és el teixit: els pantis són del mateix teixit que les mitges, mentre que els leotards són gruixuts (de llana, p.ex.).

Les malles són una altra peça arrapada a les cames, però no tenen peus i se solen portar com a única peça de cintura en avall.

Tots tres són peces cenyides a la cintura.

preferit adj. i subst.

'Predilecte'. Absent al DIEC2, però recollit al GDLC (ja a les primeres edicions en paper), al DDLC, al DCVB

accés 'zona de pas'

Acc. 2 DDLC, absent al DIEC2 però d'ús freqüent, p.ex. en llenguatge de trànsit viari ("accessos a la ciutat", accés a l'autopista", etc.).

desenfrè

DCVB (cita de la Víctor Català), DECat ("escr. Renaix."), DDLC (cites d'en Nicolau d'Olwer i en Rusiñol). No DIEC2, com ja consigna Silencis del DIEC.

txundela

'pudor de secrecions humanes, esp. d'excrements'

Terme que m'és conegut des de la dècada del 1960, en ús col·loquial familiar, però que no he localitzat enlloc ni amb tx- ni amb x-.

Amb s- sí:
-DCVB: "SUNDELA f. Fetor, en l'argot dels malfactors. Oh! la sundela que fa aquell cabussanyis, Vallmitjana La Xava 184 (BDC, vii, 60). Etim.: del tsigan sunjelo, mat. sign. (segons Wagner Argot 96)."
-DDLC (s.v. most): "Fa massa sundela. No li sentieu el mostu? [Vallmitjana (1908): N, p. 224]"
-Una panorámica del argot catalán de la primera mitad del siglo XX

on hi


Duplicat pronominal que no acaba de ser ben bé pleonasme, i que sense el hi sembla quedar coix. A la GCC és tipificat com a “gramaticalització del clític” (p. 2513), amb una colla d’exemples, entre ells el típic “Era una terrassa on no hi tocava mai el sol”. El pronom hi, en aquests casos, converteix en intransitius els verbs de percepció (veure, sentir) i n’impersonalitza d’altres. En aquesta pàgina de la GCC també hi apareix l’ex. “El tenia dins un calaix on hi cabia tot” amb remisió a la nota 45 de peu de pàgina, on es diu: “És possible que [en aquests casos i de semblants] hi hagi una explicació més interessant: que el clític convertís els verbs en inacusatius [...]”