Com tants altres fets de llengua normativitzats,
sembla que el plural llapis sigui una
cosa tan sagrada i intocable com algunes constitucions i monarquies. Jo no ho he
sentit ni dit mai espontàniament; només llàpissos.
No sé si algú pot demostrar que és per contagi del castellà, en què el mot no
és invariable, però a mi em sembla més aviat un fenomen intern degut a la
voluntat comunicativa dels parlants d’evitar equívocs.
És cert que hi ha una immensa majoria de mots
plans acabats en -is que són
invariables —absis, axis, bilis, croquis, cutis, (epi)dermis, frotis, etc.—, però molts són cultes,
tècnics o mèdics. N’hi ha un, almenys, que pluralitza, tot i ser tècnic: gneiss, gneissos (DIEC2); i també l’adjectiu naquis, nàquissa ‘mancat
de pes o de volum, menut’ (també DIEC2). Però aquí s’acaben pràcticament les
analogies per aquesta banda.
El fet de constituir una excepció, de totes
maneres, no priva que en la vida real l’ús general espontani sigui llàpissos. ¿Per què aquesta resistència
numantina a l’ús idiomàtic col·loquial, refugiant-se sempre en l’argument que
és un vulgarisme o barbarisme, quan el fenomen és tan general?
Miscel·lània d’ocurrències
literàries i periodístiques: Bola de neu (Carles Soldevila); La tercera persona (Albert Mestres); Sala de miralls (Ramon Folch i Camarasa); Biblioteca d'Art "Vell i
nou" - Edicions 1-24 – pàg. 16, any 1916; La Revista dels llibres - Edicions
1-2 – pàg. 122; Acta de la sessió inaugural de 1908-1909 del Centre Excursionista de
Catalunya, volum 32, Tip. L’Avenç, 1922 (“amb dos
porta-llàpissos”, p. 53); Glosari 1908-1909 de l’Eugeni d’Ors, Quaderns Crema,
2001, p. 46 (“escampats pel llit, en amable desordre, hi ha llibres, paper, llàpissos,
una caixa d'aquarela i totes les revistes humorístiques i magazines del món”)
Miscel·lània
d’observacions lingüístiques:
-Lluís Payrató, El català col·loquial, Universitat de
València, 1996, p. 96 (“la regularització dels paradigmes flexionals, porta
―per analogia amb altres elements del sistema― a l’eliminació d’excepcions i a
la creació de formes noves: llàpissos,
testos, ous crusos/du(r)sos [...]”)
-Rossend Arqués, Estudi lingüístic sobre la parla del Camp de Tarragona,
Curial, 1985, p. 153 (“llàpissos en
un 15% dels casos inventariats” [déu-n’hi-do, tot i la rigidesa de la norma])
-Montserrat Badia, Estudi
lingüístic de la metàfora en Màrius Torres, Publicacions de l’Abadia de
Montserrat, 1983, p. 39-40
-Antoni Maria Badia i Margarit, La Linguistique Catalane: colloque international organisé par le Centre
de Philologie et de Littératures Romanes de l'Université de Strasbourg du 23 au
27 avril 1968, Éditions Klincksieck, 1973 (“La tendance à distinguer ‘singulier/pluriel’ se manifeste au moyen du
pluriel populaire llàpissos (général dans le langage parlé), qui s’appuie sur
le pluriel -os [...]”, p. 199, nota a peu de pàgina amb remisió)
-Jordi Bruguera, Diccionari
etimològic, Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 30 (“Si tros fa el plural trossos,
el poble ha fet sobre llapis el
plural llàpissos”, definició del
terme analogia)
-ésAdir, “El Portal Lingüístic de la Corporació
Catalana de Mitjans Audiovisuals”, s.v. llapis
(“El plural analògic llàpissos, no recollit al
diccionari normatiu, és la forma més habitual avui en usos informals i, per
tant, la considerarem totalment admissible en lleng. col·loquial.”)
-Viquipèdia, article llapis: "és interessant la regularització, que sovint se sent en la llengua oral, que consisteix a pronunciar *llàpissos quan n'hi ha més d'un."
-A Del català incorrecte... d'en Solà, referència al punt 66 (Artur Balot, com a "incorrecció") i al 131b (Assessoria Didàctica del Català, Vocabulari bàsic, com a fenomen real)
-Viquipèdia, article llapis: "és interessant la regularització, que sovint se sent en la llengua oral, que consisteix a pronunciar *llàpissos quan n'hi ha més d'un."
-A Del català incorrecte... d'en Solà, referència al punt 66 (Artur Balot, com a "incorrecció") i al 131b (Assessoria Didàctica del Català, Vocabulari bàsic, com a fenomen real)
“[...] La tendència a diferenciar el singular del plural i l’analogia respecte dels mots acabats en sibilant que admeten un plural en -os (com pis/pisos o gos/gossos) expliquen la formació dels plurals col·loquials llàpissos, dillunsos i dijousos, però aquestes formes de plural no són acceptades per la normativa actual. En la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, II. Morfologia, elaborada per l’Institut d’Estudis Catalans, es diu que «No són recomanables certes formes plurals com dillunsos per dilluns, cafens per cafès, llàpissos per llapis». La Gramàtica de l’IEC en curs d’elaboració també recull aquests plurals analògics i els qualifica de «no acceptables» [...].Per tant, l’ús del plural llàpissos hauria de quedar restringit a l’àmbit oral i en un registre molt col·loquial [...].”
P.S.1: La gramàtica de l'IEC, efectivament, es referma en l'etiqueta de "no acceptable" tot i reconèixer que és per una necessitat dels parlants de diferenciar singular de plural i per una qüestió d'analogia igualment natural: "La tendència a diferenciar el singular del plural i l'analogia respecte dels mots acabats en sibilant que admeten un plural en -os [...] expliquen la formació de plurals col·loquials no acceptables del tipus llàpissos [...] (p. 182)
És com si els redactors de la gramàtica ens diguessin als parlants: "Encara que el fenomen (1) pugui ser idiomàtic, (2) serveixi per diferenciar el singular del plural i per tant per desfer equívocs, i (3) això es vegi afavorit per un mecanisme lingüístic tan natural com ho és l'analogia, NOSALTRES DIEM QUE NO ÉS ACCEPTABLE." I a més a més fan trampa, perquè dintre del mateix sac hi posen els plurals dillunsos i dijousos, que crec que es pot dir que no són més que vulgarismes del domini valencià. Hem vist que en Badia Margarit reconeix llàpissos "general" en el llenguatge parlat, que l'utilitzen autors com en Carles Soldevila o l'Eugeni d'Ors, i que en segons quins contextos la invariabilitat pot induir a confusió (com "Paper i llapis" en alguns contextos, o bé "Planta, Escala 1:100 de l'original. Llapis i llàpissos de colors" en una fitxa d'un plànol [Societat del Gran Teatre del Liceu - UAB]). Voto per l'acceptació de llàpissos en el llenguatge escrit, almenys en el registre col·loquial.
P.S.2: Alguna ocurrència més (del CTILC):
-Autor : Bardina i Casterà, Joan Títol : Escòla de Mèstres: memòria del curs 1906-07 Any d'Edició : 1908
"Botiquín complert, material de Química abundant, material mòvil en papers, llápiços,
plomes, llibres y guixos, material de treballs manuals, fils, sedes,
cotons y robes, èines de jardineria, ab valor contant de més de 1.000
pessetes."
-Autor : Aragay i Blanchard, Josep Títol : La pintura catalana contemporània, la seva herència i el seu llegat Any d'Edició : 1916
"La Naturalesa ha tancat les seves fonts i les gracies no visiten els pobres artistes. Els llàpissos
cerquen una realitat sense encisos, perquè en la imaginació dels
artistes la Naturalesa hi ha perdut la vida per convertir-s'hi en un
símbol i en una ombra. I els artistes viuen artificialment en aquest món
fet d'estatues i art, i és perduda la llur relació i la relació del
llur art amb les coses vives, font de totes les obres memorables. La
làmina de la academia és la Naturalesa dels artistes de qui parlo. La
làmina de la academia limita la vida de les coses i submergeix els
artistes en un món d'artifici banal."
-Autor : Vilar i Costa, Joan Títol : Lletres catalanes Any d'Edició : 1946
"l'ús o la venda de maquinària, o d'aparells, objectes, qualsevol que
siguin, de fabricació estrangera (p. ex. locomotores, motors,
automòbils, màquines d'escriure i cosir, estilogràfiques, llàpiços, agulles, joguets, robes, perfums...) tindrà un recàrrec del 10, 25 o 50 per cent."
P.S.3:
P.S.3:
ésAdir > llapis
En registres formals és invariable: un llapis, els llapis. En registres informals considerem admissible el plural analògic llàpissos, d'acord amb l'ús més habitual.