Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

antípodes nf pl.




El trobo en femení plural en una colla de llibres de filologia, llengua i literatura escrits per estudiosos com la lingüista Júlia Butinyà, el dramaturg Joan Abelló, el poeta Segimon Serrallonga, el filòleg Rafael Alemany, Carles Miralles, Badia i Margarit, etc.

La forma més espontània, ni que pougui ser per influència del cast., és la femenina. Més que un castellanisme, però, podria ser agafat directament del francès, on la forma les antipodes és masculina. Com que l'article pl. (les) és idèntic en tots dos gèneres, la confusió podria venir d'aquí tant en cast. com en cat. A més a més, l'ús actualment més corrent del pl. respecte al sing. pot haver fet que l'usuari vegi inconscientment antípodes com un pl. d'un antípoda femení (v. la forma llatina a la cita d'en Coromines d'aquí sota).

Un altre argument a favor del femení plural és l'analogia. Hi ha uns quants noms geogràfics genèrics que tradicionalment s'han fet servir en plural, com p.ex. les Espanyes, les Índies, les Amèriques, i especialment "les quimbambes" com a indret remot.

Fora de l'asseveració normativa general que és masculí plural, no en trobo comentaris enlloc: res a Converses filològiques, Lleures i Converses, Del català incorrecte al català correcte, dicc. López del Castillo, GEst ni Pla Nualart.

Al DECat: "Antípoda [-odas: "qui adversa nobis premunt vestigia, qui stant adversis vestigiis contra nos", OPou, 1647]; figuradament 'persona d'hàbits contraris' [...] B. de Maldà [...]: del ll. tardà antipodas, provinent de l'acus. grec ad antipodas, gr. ἀντίποδες id." (VI, 510a19-26)

Com en altres casos en què la norma permet l'ús dels dos gèneres, jo aquí també ho permetria.