Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

hibiscus


Variant inclosa al DDLC amb remisió a la forma normativa, on per cert les dues cites que hi apareixen, d’en Prudenci Bertrana i d’en Josep Maria de Sagarra, són amb hibiscus pl., no amb terminació -os; crec que es tracta de la forma més corrent en llenguatge popular, per adaptació directa del nom llatí del gènere; també fan servir la forma llatinitzant el poeta Lluís Alpera o l’Aurora Bertrana, i, més cap aquí, en Baltasar Porcel o en Blai Bonet; d'altra banda, aquesta forma pot ser preferible perquè en sing. no hi ha possible confusió amb “hi visc” i en pl. queda invariable i no obliga ni a l’impronunciable “hibiscs” ni a un artificiós “hibiscos” anàleg al pl. de disc etc. i de pronúncia idèntica a “hibiscus” en cat. oriental; s’hauria de veure com es pronuncia en pl. en cat. occidental