Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

empanadilla

Busco aquest terme, d'ús corrent al català central i no sé si a més parts del domini, i no el trobo a cap dicc. que miro: no DIEC2 ni GDLC, ni tampoc cap referència al DCVB, el DDLC o el complementari d'en López del Castillo. Tampoc res al DECat. No s'esmenta tampoc a Del català incorrecte al... d'en Solà ni a la llista de propostes del GEst. El cuiner Jaume Fàbrega ho admet al costat d'altres termes sinònims.

En català central es refereix esp. als de farciment salat (carn, tonyina, etc.). Dels de cabell d'àngel, originaris de les terres de l'Ebre, s'ha adoptat el propi d'allà (pastisset). A la resta de domini, com és sabut, n'hi ha equivalents pròxims: panadó, panada, formatjada (Menorca), etc.

Segons el DDLC en seria parent cresta (acc. 4, amb cita de l'any 1969), que l'ésAdir esmenta al costat de empanadilla (que considera admisible) però que no apareix amb aquest sentit al DCVB ni al DIEC2, cosa que em fa pensar que no pugui ser una creació recent o un dialectalisme adoptat per allunyar-se del castellà. (M'ho referma el fet de trobar a internet més d'una entrada de blog on la persona blogaire diu que no sap com es diu empanadilla en català i que els fills han arribat de l'escola per "ensenyar-li" que es diu cresta.) El Termcat dóna cresta com a equivalent del castellà empanadilla, adduint com a font una obreta titulada Plats a la carta, una aplicació informàtica de la Direcció Gral. de Política Lingüística de la Generalitat. Al llibre Catalunya al paladar firmat per Carme Gasull es diu que cresta és un terme tradicional de la Figuera (Priorat).

A dreta llei no es pot dir que empanadilla sigui castellanisme, perquè és perfectament formable en català, a partir de empanada (variant correcta de panada inclosa als diccs.) i el sufix -illa de mandonguilla, forquilla, etc.