Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

diseny, disenyar

Crec que seria la pronúncia espontània general si no hi hagués intervingut la normalització favorable a l'ensordiment, i diria que encara es diu sonora molt sovint.

No en trobo referències a l'ésAdir, l'Optimot ni el DDLC. Segons el DCVB, la pronúncia és sorda a tot el domini lingüístic, dada que em deixa entre sobtat i escèptic. No en trobo tampoc referències al CTILC.

L'alguerès, però, com en algun altre cas en què m'he trobat, trenca la uniformitat, i, encara que hagi pogut contribuir-hi el disegnare italià, fa disenyar 'dibuixar' i disiny 'dibuix', que el Viccionari incorpora com a parònim de la forma estàndard.

L'anglès design té essa sonora, i s'ha incorporat com a anglicisme a moltes llengües veïnes, però la sonorització catalana és segurament autòctona, seguint la mateixa tendència dels mots presió, misió, agresió, disoldre, abscisa, duquesa i afins.

[Una anècdota. Una instal·lació de l'artista plàstic Pere Noguera es titula diseny [sic] del múltiple (amb el sic incorporat al títol per l'artista mateix)]