Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

a sotaveu

DECat:

A sota veu [1919, Pons Mass.; DFa.]” (VIII, 118b11-12)

“+A sotaveu ‘en veu baixa’ (no en el DFa., però és usualíssim, i amb matís peculiar, crec que val més escriure-ho junt, o si de cas, amb guionet, però no com a locució de tres mots)” (IX, 225b21-24)

En suport de la forma soldada tenim l'analogia amb formes semblants acceptades normativament, com de sotamà.

P.S.:

Diccionari de Alguerés - sotaveu, a

 

pitxi

No inclòs las diccs. que consulto (no DIEC2, no DDLC). Equivalent aproximat a l'anglès pinafore.

palmar-la 'morir-se'

 

palmar-la - Optimot, consultes lingüístiques - GenCat

ésAdir > palmar-la

Recollit, entre altres obres, al DDLC, al GD62, al DSFF i al DNV. Lleng. col·loquial. Morir-se. També: palmar (DDLC, DNV).

encostipar-se, encostipat

Encostipar verb al DCVB, no DIEC2.

DECat:

“Tan vivaç ha restat sempre encadarnar que a la seva influència es deu el que generalment es digui ara encostipar-se per constipar-se ‘agafar un refredat’, en el català central.” (II, 380a29-32)

“substantiu costipat m. ‘cadarn’, mot familiar molt estès (també val. [...])” (III, 776b26-38)

Cites CTILC de encostipat subst. des d'en Pons i Massaveu (1878), incloent-hi l'Emili Vilanova, en Narcís Oller, en Prudenci Bertrana, i escriptors més recents com en Quim Monzó, en Jaume Fuster, etc.