Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

substracció

El verb semiculte sostreure procedeix del ll. SUBSTRAHĔRE, però n'hi ha alguna variant més culta, com substraure, que en Coromines cita al DECat del "prefaci de les Normes Ortogràfiques de l'I. E. C., gener del 1913, redactat per Coromines i Fabra" (VIII, 807a50-54).

Pel que fa al substantiu, en Coromines mateix diu que procedeix "per via sàvia" i estrictament és subtracció perquè procedeix del ll. subtractio, però reconeix que existeixen les formes "substr-, sustr-".

Al DCVB hi ha sostracció i substracció com a entrades secundàries que remeten a subtracció, on els únics exs. reals aportats són un substractio allatinat de Cauliach i un sostracció del dicc. Lacavalleria. Segurament no cal entrar en una casuística d'exemples, però al CTILC apareixen una colla de casos de substracció, tant en el sentit de 'sostracció, robatori' com en el de 'subtracció aritmètica, resta'.

Encara que la forma més correcta etimològicament sigui subtracció, la -s- afegida és absolutament normal (per analogia amb la -S- de SUBSTRAHĔRE), i no pas deguda a influència castellana. Tot reservant sostracció per al sentit de 'acció i efecte de sostraure o sostraure's', i subtracció per al de l'operació aritmètica, substracció es podria admetre com a forma secundària apta de funcionar amb tots dos sentits (al CTILC, p.ex. en Josep Pla ho utilitza amb el segon sentit, i l'Enric Valor amb el primer).

No és qüestió d'emmirallar-se en el castellà, sinó de ser pràctic i obert. En això el DRAE és molt superior al DIEC, analitzant bé el fenomen i incloent dues variants: "sustracción Tb. substracción. Del lat. tardío subtractio, -ōnis, infl. en su forma por substrahĕre 'sustraer'. 1. f. Acción y efecto de sustraer o sustraerse. 2. f. Mat. Operación de restar."