Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

posar de relleu

En ús corrent, esp. en llenguatge periodístic, tècnic i divulgatiu. Condemnat, en general sense explicacions, per la majoria d'institucions considerades autoritats (diccionari normatiu, Optimot, UOC). Fins i tot l'ésAdir el dóna com a inadmisible.

Curiosament el trobo utilitzat per algú tan rigorós lingüísticament com en Ramon Aramon i Serra (al treball "Les edicions de textos medievals catalans", p.ex.), en diversos informes de l'IEC (al seu anuari de l'any 1953, p.ex.), i, profusament al llarg del seu dicc. etimològic, per en Joan Coromines (I, 23a42-43; I, 45b7; I, 62a49; I, 271b28; I, 532b5-6; II, 260b8, i pàssim; és una de les seves expresions predilectes). Al DCVB hi apareix, al costat de la forma amb en.

Més ocurrències: a la Història de Catalunya d'en Ferran Soldevila; als Idil·lis de Teòcrit de la Bernat Metge; en un estudi de trad. literària d'un traductor de relleu com en Francesc Parcerisas.

Encara que es pugui argumentar que al cor de l'expresió hi ha la locució "escultòrica" en relleu, diria que en la condemna hi pesa bastant l'arrelada inclinació instintiva a allunyar-se del castellà.

Crec que s'hauria d'admetre d'una vegada. D'altra banda, tinc la sospita que la preferència normativa per la forma amb en ha contribuït a la proliferació del gal·licisme-crossa posar en valor.

Una tercera opció, per donar més joc a l'expresió, pot ser donar relleu a; potser aquesta forma podria afavorir una substitució progresiva de posar en valor per donar valor a.