En aquest calaix de sastre aplego tot d'observacions lingüístiques, la majoria lèxiques, que tenia al cap o escampades per diferents documents. Encara que a internet ja hi ha disponibles altres llistes d'aquesta mena (com Neolosfera, Silencis del DIEC, Rodamots, Articles sobre llengua catalana, Fitxes de Dubtes de la CDLPV), he decidit presentar-les per si poden ser útils. Podeu consultar també el blog corominià Apunts de llengua (dins la pàgina "Xavier Pàmies. Notes de traducció")
Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)
Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)
*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu
radiactiu
Al DDLC, cita del 1935 d'un físic en una publicació de l'IEC (Quintana i Marí, Antoni: El deuteri, l'aigua pesant i altres compostos. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1935). Pel que veig, en una data molt més pròxima (1997), l'IEC continua publicant llibres d'especialistes que utilitzen la forma sense -o- (JOU I MIRABENT: Matèria i materialisme. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1935).
Un poema de l'Anton Sala-Cornadó: "Deu, vint, cent megatons / i núvols radiactius. / No quedaran moltons, / ni quedaran perdius. / Només viurem tu i jo, / parlant en català, / bastint ciutats i temples de debò / i fent de cada nit un Nadal i un demà."
Al DRAE hi ha totes dues formes. Per mi, d'això se'n racionalitat, esperit pràctic i falta de prejudicis.
P.S.
Sense prendre la preferència a radioactivitat, la forma sincopada radiactivitat, en ús almenys des del 1909, podria ser admesa com a secundària.
A Google Llibres hi apareixen unes quantes ocurrències antigues, pròximes a l'època del descobriment del fenomen.