Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

sàndvitx, sànduitx...

La forma estàndard adaptada del terme anglès sandwich 'entrepà de pa de motllo' que apareix als nostres diccionaris de consulta habitual és sandvitx, és a dir un terme agut, en contraposició amb la pronúncia anglesa i (crec) amb la pronúncia més habitual en català.

No tinc del tot clara la forma més adequada d'adaptació del terme al català, però comparteixo amb Eugeni S. Reig el criteri que s'hauria d'admetre o almenys tolerar la grafia anglesa en l'ús escrit, igual que whisky i una colla de mots anglesos més. Dit això, crec que si n'hi ha d'haver una adaptació gràfica catalana hauria de ser amb fidelitat a la pronúncia, i que per tant el mot fos pla, amb accent gràfic a la a. Al CTILC veig que al llarg de la primera meitat del segle vint n'apareixen formes híbrides que semblen indicar que en aquell temps es pronunciava com a mot agut, potser per intermediació del francès (v. aquí sota), però diria que la forma actual mínimament espontània és com a mot pla.

Incloc aquí l'article d'en Reig i alguna altra referència:

-Eugeni S. Reig, ¿Sàndwitx, sandvitx, sàngüitx o sandwich?, 11-VI-2013

-RodaMots, 9-V-2017

-Ocurrències de sandwich al CTILC (forma anglesa centenària en literatura catalana): Narcís Oller (Al llapis i a la ploma, 1918), Francesc Pujols (Concepte general de la ciència catalana, 1918), Josep Carner (L'elefant blanc, robat, 1918), etc.

-Formes híbrides al CTILC: sanwitjos (en una publicació igualadina del 1922), samvitx (C.A. Jordana, Una mena d'amor, 1932), sandwitjos (La Veu de Catalunya, 1937), sandwitxos (Quaderns de l'exili, 1947)

allimonat

Absent als diccs. habituals. Tan sols al CTLIC en trobo una cita, d'en Pedrolo, també esmentada al Diccionari d'autors del català modern de la Júlia Butinyà. Una ocurrència registrada al Diccionari de freqüències d'en Rafel i Fontanals.

Al Google Llibres: Monzó, Foix (v. Llengua literària i traducció, 1890-1939: II Simposi sobre traducció), etc.

Perfectament formable i admisible, anàlogament a ataronjat, acarbassat, etc.

crucigrama



El terme mots encreuats podria ser anglicisme, a partir de crossword, que també hauria passat al francès, l’italià, l’alemany o el portuguès, perquè l’invent va ser als EUA c. 1913; gallec encrucillado, italià cruciverba com a forma alternativa.

El cultisme idèntic al castellà és perfectament formable en català; v. crucigrama a l’ésAdir, que el defensa amb l'aval d'en Màrius Serra i en Tísner i inclou un enllaç a un article d’en Serra i un altre a la fitxa corresponent de Neolosfera.

Google Llibres: La primera cita que hi trobo en cat. és del 1967, i també n'hi una del 1972 d'un poema de l’Estellés.
DDLC amb cita del 1969.

Encara no DIEC2 [consulta: maig del 2018], tot i que l'article d'en Serra és del 2004.

bambalina

No DIEC2.

DDLC amb remisió a bambolina.

CTILC: Prudenci Bertrana, Josep Pla, Joan Fuster, Cirici Pellicer...

DCVB al costat de bambolina.

Al DECat no en trobo res ni d'una forma ni de l'altra. Res al López del Castillo, ni a Del català incorrecte... ni al Plantem cara.

L'ésAdir no l'admet. L'Optimot tampoc ("El director d'una obra pot observar una escena 'entre bambolines'. Ni *bambalines ni *bombolines.", tuit del 27-III-2015)

En l'ús espontani domina més bambalina. En una consulta a Google del 12-III-2018 hi ha més ocurrències de bambalina que de la forma estàndard (proporció 200:150 aprox.) tot i els anys d'imposició normativa.