“la
reducció de prendre a pendre, per la normal dissimilació, es produí en
forma unànime en la nostra llengua, ja en època preliterària, i a penes
es pot dir que hagi existit la variant prendre en català.” (VI,
412b31-35)
“És ben sabut que
això continuà igual fins als escrRenaix.; més encara, en les Normes
Ortogràfiques de l’I. E. C., de 1911, s’usa naturalment, com pertot, la
forma pendre (pendrà etc.), i ni tan sols es cregué necessari de
tractar-ne per res en les Normes Ortogràfiques, com sigui que hi havia
unanimitat completa de tothom en aquest punt. [...] La introducció de la
r de la forma insòlita prendre fou una iniciativa d’AMAlcover, que topà
fora de Mallorca amb forta resistència. A desgrat dels seus prejudicis
impetuosos, en les mateixes enquestes de conjugació que després li
publicà el seu respectuós deixeble Moll, on hi ha formes obtingudes en
un centenar de poblacions de tot el domini, ells mateixos reconeixen que
no sentiren la forma prendre més que en tres poblacions, totes tres del
Ross. (Ceret, Arles i Canet), enlloc més en el centenar de poblacions
restants: es tracta, no cal dir-ho, d’una francesada [...]” (VI,
414b48-415a5)
“Pel que fa a
prendre[,] enlloc, ni a Mall. [...]. En la seva estupenda ignorància de
la història de la llengua, i de tota norma de fonètica històrica, havia
ideat AMAlcover l’estranya teoria que el barbarisme local [prә´ndә],
innovació recent, d’un sol paratge, era la continuació del llatí
prendere [...] (VI, 415a26-40)
“[...]
fou per això que sortí de cop amb la pretensió neològica d’adoptar
prendre amb dues r-r. [...] Ja havia començat de fer-ho així el 1902 en
el BDLC [...] Tot seguit vingueren grans protestes de pertot, però la
reverència i el temor del Vicari de Mallorca (“l’Apòstol de la llengua
catalana” deien llavors) era tan gran, que molts el seguien, sovint a
contracor. Ruyra, més decidit, prengué la bandera contrària, i començà
una llarga polèmica entre ells dos [...]. Encesa la polèmica, Fabra,
volent fugir de dissensions, cedí, admetent prendre al costat de pendre
en el DOrt. (ja en la Gram. de 1912, però aquí reconeixent que la forma
pendre és la general).” (VI, 415a51-b6)
“Si
he insistit, i insisteixo, a tornar a posar en plena vigència (o
almenys a declarar admissibles) les formes pendre, madastra, padastre,
és sobretot pel meu deure de lluitar per la independència, fixesa i
dignitat de la nostra llengua, mil·lenària i sobirana per damunt de
tothom ―fins de gramàtics, escriptors i lingüistes― enfront de la
constant submissió al patró castellà-francès que no ha admès altra cosa
que cast prender/fr. prendre, madrastra/marâtre [...].” (VI, 415b18-41)
En López del Castillo recull el fet al seu dicc. complementari, on diu que també ho reclama el GEst. Apareix al DCVB i al Gran Larousse català.)?
En Fabra també feia servir la forma sense -r- a les seves Converses filològiques, p.ex. a la 204 (9-X-1920) CCII: "[...] qui l'ha estudiada i ha arribat a saber-la [l'ortografia], perilla de desapendre-la amb la lectura de les nostres publicacions, on abunden tota mena de faltes d'ortografia." Tot i així a la conversa 259 dóna preferència a prendre perquè (erròniament segons en Coromines) equipara la parella prendre/pendre a la parella arbre/abre.
Si al diccionari normatiu hi ha postrar (forma popular) al costat de prostrar (forma etimològica), ¿per què no hi pot haver pendre al costat de prendre (i verbs amb prefix afegit)?
P.S. En Fabra ja ho recollia i abonava al seu Ensayo de gramática de catalán moderno del 1891 (p. 66): "Pendre, tomar, toma una r detrás de la p en todos los tiempos excepto el futuro y el condicional: prenent, prench, pren; pendré, pendría."
Si al diccionari normatiu hi ha postrar (forma popular) al costat de prostrar (forma etimològica), ¿per què no hi pot haver pendre al costat de prendre (i verbs amb prefix afegit)?
P.S. En Fabra ja ho recollia i abonava al seu Ensayo de gramática de catalán moderno del 1891 (p. 66): "Pendre, tomar, toma una r detrás de la p en todos los tiempos excepto el futuro y el condicional: prenent, prench, pren; pendré, pendría."