Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable

carrera 'correguda, cursa'

La inclusió al dicc. normatiu era reclamada de feia temps (GEst, etc.), i finalment l'IEC l'hi va incloure (acc. 3. remetent a cursa). Em limito a consignar-ho i a afegir-hi documentació.

Cursa, carrera i correguda (Albert Pla Nualart) - Ara.cat

www.ara.cat/opinio/Cursa-carrera-correguda_0_751724904.html
8 ag. 2012 - Això de l'Usain Bolt, va ser cursa , carrera o correguda? No tothom ho veu igual. Joan Coromines, per exemple, instava a revitalitzar, per a ...

DCVB: "3. Acte de córrer sense interrupció (dit principalment dels cavalls). Aquell entén ell que sia Lançalot... la lansa del qual per sis o vuyt carreras o deu en una nit no's plegua, Corbatxo 66. Com la trompeta sonà los cauallers feriren los caualls dels sperons, e feren moltes carreres e de molt bells encontres. Lo caualler encontrà a Tirant en una carrera, e ferí'l sobre lo rest, Tirant, c. 64. Com un lleó saltant en sa carrera, Atlàntida vii. Com un cavall en sa carrera, Canigó ix. Ses carreres de cavalls, Roq. 10."

DECat: "Correguda [...] en l'acc. d''acte de córrer' segueix essent general (fer una correguda, per a jocs i anades ràpides a un lloc) [però] amb el matís d'espectacle, festa, etc., en què hom veu córrer, sentit com a massa familiar o impropi en cat. central i ross. ha estat reemplaçat col·loquialment pel castellanisme carrera o el gal·licisme cursa, que en el nostre segle ha estat acceptat per la llengua literària [...]." (II, 957a3 i ss., on, a banda de proposar la restauració de correguda en aquest sentit, creu que s'hauria de "deprestigiar l'ús del gal·licisme cursa")

DDLC: "5. [Ncompt (de N1)] (N1[animat, vehicle]) Cursa2a.  ~ d'obstacles, ~ de cavalls, ~ de carros, ~ de bicicletes, cavall de carreres, cotxe de carreres // ~ a peu, folla ~ // fer carreres. Hem vist que la carrera de carros tirats per mules fou instituida a l'Olimpíada 71 (496 anys abans de J. C.) [...]. [Elias (1920): 79, p. 77]iEn canvi, el cavall [...] també participa de les misèries humanes. Car no poques vegades, a les carreres, panteixa de por que el vencin [...]. [Medina (1982) [T]: A, p. 64]i. [...] 7. [Ncompt (de N1)] (N1[mitjà]) Competició accelerada d'interessos en què es fa servir [un mitjà per a aconseguir l'objectiu]1.  ~ d'armaments. Des del punt de vista econòmic, una nova carrera d'armaments fora ruïnosa, tant per a nosaltres com per a vosaltres. [Tele-Estel (1970): 41, niv. 2, p. 14]iEls menestrals benestants i els aristòcrates que volien conservar llur rang, emprenien una carrera folla per veure qui vestia amb més luxe, riquesa i ostentació. [Curet (1954): 38, p. 53]i.
8. [Ncompt (de N1)] (N1[acció, ciència]) Acceleració en el progrés [d'una acció, d'una ciència]1. Ultra aquest empobriment del Gremi el fenomen de l'enviliment monetari el corrobora la carrera inflacionista de taxes, salaris i impostos [...]. [Riba (1958): 67, p. 33]iNoves màquines creen necessitats que, alhora, reclamen noves màquines. En aquesta vertiginosa carrera, la producció i el consum arriben a ésser considerats ja com a fins en si mateixos. [Bestard (1979): 20, p. 42]i."