Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

vànua

En ús ja al s. XII (cites del 1179 i de Jaume I amb aquesta forma), i col·loquial fins avui mateix. La grafia amb ve baixa i u respecta tant l'etimologia com la pronúncia general ("Camp de Tarr." amb ve baixa segons el DCVB, u en cat. occ.).

En Coromines al DECat: “vànua 1179 [...]. Després les dades flueixen en abundor, i ja totes semblants a la forma vàno(v)a, normal en català [...]. I una trentena d’exs. d’aquesta variant sense v en tot el S. XIV.” (IX, 38a21-22 i 38a54-60) “Registrat pels lexicògrafs, vànova ja en JMarc i vànoa Aversó [...], vànua en el cat.-al. de 1502” (IX, 39a3-5) “Fins avui continua essent d’ús general en tot el domini: [...] és vànua a Tortosa, hi ha vacil·lació entre això i bánubә en la major part del cat. central (totes dues, a Bna., 1912 ---)” (IX, 39a14-20)