treure importància

ésAdir: treure importància

Albert Pla Nualart: Treure, prendre, restar o llevar importància

melancolia

DECat:

“Hi ha hagut i s’han defensat opinions diverses sobre quina de les variants és preferible en català modern. En els autors predominà en la Renaix. la forma etimològica restablerta melancolia, melancòlic, com ho veiem en molts de tan refractaris a tota influència forastera com Costa, MrnVayreda, NOller, Maragall, etc.” (V, 554a52-57)

“Jo diria que la forma internacional i etimològica de cap manera no podria ser exclosa, i cal deixar entera llibertat a l’ús perquè es decideixi (sense impertinents intervencions dels correctors), i que pel meu gust són aconsellables melancolia/melancòlic o bé malenconia/melancòlic, sense excloure malenconiós, però reconeixent que aquest ja ens resulta desusat i més o menys xocant.” (V, 554b9-16)

“Melancòlic [...]. Els escr. Renaix. també ho diuen en general així [...].” (V, 554b36-53)

“Melangia, sinònim de melancolia [...]. Passant després a ús literari, acabà per ser un mot de noble ressonància [...].” (V, 555a7-34)

tessitura 'situació' i 'disposició d'esperit'

Aquests dos sentits no apareixen recollits a DCVB, DIEC2 ni GDLC. Amb el de 'situació' (combinat esp. amb trobar-se o amb posar-se) apareix al DDLC, amb cites d'en Carles Soldevila (1927) i Narcís Oller (1906). L'acc. 'disposició d'esperit' apareix al DECat.

rebrincar-se, rebrincada

 DECat:

“La forma popular [de revinclar] és pertot reblincar, o bé lleus variants” (IX, 289b22-23)

“Rebrincar-se ‘retòrcer-se’ [...] DAg.” (IX, 289b34-36)

“En particular: les rebrincoles del camí, freqüent en les guies excursionistes d’Artur Osona i CAugTorras” (IX, 289b47-48)

qualsevols

 
El plural de 'qualsevol' (Albert Pla Nualart)

DCVB: "En el llenguatge vulgar és freqüent la formació d'un plural analògic amb -s al final del compost: qualsevols (Per qualsevols crims e excesos, doc. a. 1370, ap. Hist. Sóller, ii, 23; Fets fins avuy per qualsevols persones, doc. any 1689, ap. Segura HSC 282 [...]"

Moltíssimes ocurrències en textos antics (v. Google Llibres) i s. XIX (des del 1833 al CTILC, també Google Llibres). Cites al CTILC: Narcís Oller, Antoni de Bofarull, Valentí Almirall, Jacint Verdaguer, Carles Pi i Sunyer, Carles Soldevila, Josep Carner, Joan Alcover, Jaume Vidal Alcover, etc.

DECat: "el plural es feia com quals se vol (escrit qualssevol) [...] però hom escrivia habitualment qualsevol (“--- altres qualsevol persones ---", Rubió, l. c., doc. 214); endemés, un plural analògic qualsevols (avui molt difós en el llenguatge parlat) també es troba esporàdicament en escrits antics: un ex. de 1370 i [un] altre de 1689 en AlcM; notem a més: “--- qualsevols mercaderies que pugan venir de França” (a. 1628 [...])” (VI, 889b7-17)" [Article redactat per en Gulsoy.]

salvetat

Sembla que estigmatitzat incorrectament com a castellanisme; no DIEC2, però sí DCVB i DECat, on diu que ja en Llull va fer servir el terme i esmenta una locució medieval que el conté. També DECat: "Salvetat [Llull], fermança de salvetat era una garantia que donava el venedor al comprador, per a seguretat" (VII, 636a49-51)

rabiar

‘enrabiar-se, posar-se furiós’; DCVB, DDLC, dicc. Enciclopèdia; no DIEC2

Sí ésAdir; reclamat pel blog "Silencis del DIEC"

Al DECat es documenta de mitjan s. XV (Curial)

gos d'aigües

Pons i Massaveu [L'auca de la Pepa, 1893]; Pin i Soler; la Víctor Català a La Mare-Balena [DDLC s.v. gos]; un Papitu del 1908; Carles Riba [Obres completes: Poesia i narrativa]; Puig i Ferreter; Pla; etc. [tots Google Llibres]

DECat, IV, 578a4

a la llum de (fig.)

Fitxa COORDINADORA DE DINAMITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL PAÍS VALENCIÀ

També ésAdir

Ocurrències a ARCA, almenys des del 1909, en frases com "a la llum de la veritat", "a la llum de la filosofia", etc.:

Abril : setmanari nacionalista d'esquerra surt els dissabtes: Any 1, núm. 6 (1 Oct. 1938)

Acció : periòdich quinzenal, portaveu de la Associació Católica: Any 10 Núm. 498 - 30 novembre 1918 

apreci

 DECat:

"no DFa., però em sembla ben acceptable, com també opina Carner" (VI, 808a15-19)

 V. despreciar

padastre, madastra

DECat: 

"Padastre: aquesta és, sens dubte, la forma pròpiament catalana: i no sols la que ha predominat des d’antic, sinó la que mereix la preferència, i la que està destinada a imposar-se a tothom, el dia que ens decidim a girar l’esquena als prejudicis castellans, i a preocupacions ultra-llatinitzades.” (VI, 279a34-39)

“Les opinions són favorables a la forma sense r en totes les terres de llengua catalana. De fet en el Princ. se sent pәdástrә pertot, almenys en cat. or., tant que no sols a Bna., Maresme, Girona-Emp., sinó enlloc jo no recordo haver sentit mai altra cosa (amb alguna rara excepció, mai rústica, d’alguna persona imbuïda de preceptes); [...] a Menorca tan forta deu ser la consciència que la forma catalana és amb d sense r, que FebrCard. posa costat per costat padastre/castellà padrastro [...]. Entre els valencians [...] EnrValor rebutja padrastre oposant-hi padastre com “el que diuen ells” (c. 1950).” (VI, 279a48-b4)

“Una altra violència és la dels “descastellanitzadors a ultrança” que obeint a la forma pare volien fer-ne parastre (Carles Ros, Careta), però això és arbitrari del tot.” (VI, 279b22-25)

"

cuidar, descuidar, descuidat

DECat:

“Certament l’acc. ‘tenir cura de’ solament es documenta en la llengua moderna. Per això hi hagué propensió a creure que cuidar i cuidar-se amb aquest sentit devien ser també un castellanisme [...]. No hi ha dubte que aquest sentit de cuidar és estrany a la llengua medieval; no el trobem fins a DTo., l’any 1640 [...], i Lacav. (1695).2 El cas és que amb la Renaixença ha entrat plenament en l’ús comú, a totes les regions de la llengua per igual, i en els autors de llenguatge més genuí, fins els més tradicionalistes [...]” (II, 1090a2-23 i ss.)

“Ja en notes que vaig sotmetre a Fabra l’any 1931 em permetia observar que admetre descuit, descuidadament i descuidar-se, sense límits, com semblava donar-hi peu el DOrt., i prohibir cuidar(-se) em deixava capficat. Hi insistia en converses posteriors, i en llargues comunicacions de 1946-7 li recomanava fortament que s’obrís la porta a totes les accs. vives de cuidar i descuidar [...]. En els anys 1947-8 Fabra dubtava: he vist una llista de modificacions al DFa., escrita per ell, on admetia descuidar segons aqueixa proposta [...]; en una carta de l’últim any em parlava de “conversar de tot això així que ens veurem” (ai! mai més) i en una altra carta del 20-IV-48 em preguntava sobre la correcció d’un llibre “¿us en cuideu vós?”.” (II, 1090a44-b3)

Utilitzat per en Coromines dintre el DECat: “una lectura descuidada” (‘descurada’) (I, 399b17-18); “pronúncia descuidada” (II, 79b39)