Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

cribatge, cribar

És una variant habitual del terme oficial cribratge. En Xavier Rull (La formació de mots. Qüestions de normativa, Eumo Editorial, Vic, 2014) l'inclou com a forma normal, com a equivalent de l'anglès screening, i el documenta d'un Diccionari enciclopèdic de la medicina que no he localitzat.

Curiosament, no s'esmenta com a variant al DDLC, ni tampoc al Diccionari de freqüències, quan de fet a Google presenta més ocurrències (246) que la forma oficial cribratge (191) [en data 17-II-2017], tot i la probable acció "correctora" de la norma.

Un cas més de resistència a la variabilitat formal i a l'espontaneïtat d'ús.

P.S. A finals del 2021 s'ha inclòs al DIEC2 sense cribatge ni tan sols com a forma secundària. L'ús als mitjans de comunicació oral demostra la dificultat que tenen els periodistes, locutors, etc. de pronunciar el terme oficial . L'IEC sembla seguir decidit a fer les coses difícil a la comunitat catalanoparlant. La simplicitat hauria d'estar per sobre de la subjecció tradicional a l'etimologia.

L'Optimot segueix la línia oficial: 'cribatge' o 'cribratge'? 

Íd. Termcat

L'IEC ha fet cas omís a les encertades observacions de l'Albert Pla Nualart l'11 de setembre del 2020 a l'article 'Cribratge' i 'cribrar' o 'cribatge' i 'cribar'

En la mateixa línia: cribratge - ésAdir

En Gabriel Bibiloni va més enllà, i si condemna cribratge no és per la dificultat de pronunciar la paraula sinó perquè ho veu com a castellanisme flagrant. V. «Cribratge», la dependència permanent de l’espanyol

Posted by