Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

(p)neumonia

Cites de pneumonia al CTILC (totes de metges): de Ramon Pla i Armengol (bacteriòleg), 1907; de Manuel Mer i Güell (secretari del primer Congrés d'Higiene de Catalunya), 1910; de Joan Freixas i Freixas (director del grup de Metges de Llengua Catalana), 1911; August Pi i Sunyer, 1918; Feliu Vilarrubias Viada (inspector municipal de salut), 1923. També de l'economista Josep Tallada, 1918.

l'ésAdir en diu: "En lleng. col·loquial se sol usar com a paraula plana. En cap cas pronunciarem la p- inicial." El GEst (1992) reclamava a l'IEC la inclusió d'aquesta forma popular al dicc. al costat de la culta.

La tendència és natural, i explicable en part per l'analogia amb altres termes mèdics acabats en -ia; els més pròxims, afonia i els de la seva família, però sobretot el seu sinònim pulmonia.