Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

flema, flemàtic

No al DIEC2, però sortien al Fabra.

Utilitzats per molts dels grans autors. Flema amb sentit figurat al CTILC: Oller, Vayreda, Carner, Sagarra, Pla, Galmés, Sales, Joan Oliver, Pere Calders, Maria-Aurèlia Capmany, etc.. Flemàtic, íd.: Pi i Sunyer, Adrià Gual, Oller, Carles Capdevila, Espriu, etc.

Inclosos tots dos al diccionari d'en López del Castillo, i reclamats pel GEst.

DECat:

"FLEUMA, i avui, en el sentit propi, més aviat FLEMES" (IV, 42a15-16)

"[...] de la rigorosament sàvia flegma no en sé notícies fins el 1695 (Lacav., el qual, però, encara li prefereix fleuma, però encara el DTo. i fins Lab. 1839 i 1864 no reconeixen més que fleuma); flema apareix ja en algun escr. Renaix.1 i el DOrt. la consagra, ometent l'altra." (IV, 42a45-53)

"1 Això sobretot amb el sentit de 'lentitud ronseguera i freda'" (IV, 43a7-8)

 

ribet 'rivet'

No DIEC2. DDLC entra rivet, on diu: "escrit també ribet erròniament" Al DECat, en canvi, l'entrada principal és ribet, afegint "o RIVET" a continuació i postulant una etimologia aràbiga ribat 'llaç'. El Fabra, a diferència del DIEC, entra només ribet, enribetar i ribetejar.

Aquesta contradicció entre el Fabra i el DIEC és semblant a la que es troba entre el DDLC i el CTILC. El DDLC només conté l'entrada rivet, mentre que el CTILC no conté cap ocurrència de rivet però sí una bona colla de cites amb ribet, i de personalitats: Verdaguer, Oller, Vayreda, Pons i Massaveu, Pous i Pagès, Víctor Català, Benguerel, Pla, Rodoreda, Josep-Sebastià Pons, Badia i Margarit, Maria-Aurèlia Capmany, Quim Monzó, etc.


*torcebraç 'pols' ('prova de força' i 'contenciós, estira-i-arronsa')

Torcebraç no apareix al Fabra ni al DCVB ni al DECat ni a la GEC en paper (només on-line, seguint el GDLC, que és d'on ho agafa el DIEC).

Segons el Viccionari és "baleàric", però això es contraposa amb el fet que no aparegui al diccionari de l'Alcover i en Moll, tots dos mallorquins.

La forma de dir això que a mi m'és familiar des de sempre és pols (fer un pols 'prova de força'), que els del GEst ja reclamaven el 1992 amb els dos sentits de l'actual "torcebraç". Aquests dos sentits són acceptats també per l'ésAdir (ésAdir > pols).

Crec que es tracta d'un cas més d'horror als castellanismes incorporats al català, que porta a caure en l'artificiositat.

perorata

DCVB, DDLC amb dues accs. (cites del 1951 d'en Maurici Serrahima i del 1972 de la Maria-Antònia Oliver). No DIEC2 ni GDLC. Res al GEst, al dicc. d'en López del Castillo i a Del català incorrecte... d'en Solà.

Fitxa a Neolosfera (perorata).

Cites al CTILC, entre altres: Prudenci Bertana, Joan Oliver, Joan Fuster, Xavier Benguerel, Maria-Aurèlia Capmany, Teresa Pàmies.

D'ús relativament corrent en registre col·loquial, que no correspon al neutre peroració.