Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

qualsevols

 
El plural de 'qualsevol'
(Albert Pla Nualart)

DCVB: "En el llenguatge vulgar és freqüent la formació d'un plural analògic amb -s al final del compost: qualsevols (Per qualsevols crims e excesos, doc. a. 1370, ap. Hist. Sóller, ii, 23; Fets fins avuy per qualsevols persones, doc. any 1689, ap. Segura HSC 282 [...]"

Moltíssimes ocurrències en textos antics (v. Google Llibres) i s. XIX (des del 1833 al CTILC, també Google Llibres). Cites al CTILC: Narcís Oller, Antoni de Bofarull, Valentí Almirall, Jacint Verdaguer, Carles Pi i Sunyer, Carles Soldevila, Josep Carner, Joan Alcover, Jaume Vidal Alcover, etc.

DECat: "el plural es feia com quals se vol (escrit qualssevol) [...] però hom escrivia habitualment qualsevol (“--- altres qualsevol persones ---", Rubió, l. c., doc. 214); endemés, un plural analògic qualsevols (avui molt difós en el llenguatge parlat) també es troba esporàdicament en escrits antics: un ex. de 1370 i [un] altre de 1689 en AlcM; notem a més: “--- qualsevols mercaderies que pugan venir de França” (a. 1628 [...])” (VI, 889b7-17)" [Article redactat per en Gulsoy.]

salvetat

Sembla que estigmatitzat incorrectament com a castellanisme; no DIEC2, però sí DCVB i DECat, on diu que ja en Llull va fer servir el terme i esmenta una locució medieval que el conté. També DECat: "Salvetat [Llull], fermança de salvetat era una garantia que donava el venedor al comprador, per a seguretat" (VII, 636a49-51)


rabiar

‘enrabiar-se, posar-se furiós’; DCVB, DDLC, dicc. Enciclopèdia; no DIEC2

Sí ésAdir; reclamat pel blog "Silencis del DIEC"

Al DECat es documenta de mitjan s. XV (Curial)

gos d'aigües

Pons i Massaveu [L'auca de la Pepa, 1893]; Pin i Soler; la Víctor Català a La Mare-Balena [DDLC s.v. gos]; un Papitu del 1908; Carles Riba [Obres completes: Poesia i narrativa]; Puig i Ferreter; Pla; etc. [tots Google Llibres]

DECat, IV, 578a4