Variant popular de parafang resultant d'una dissimilació natural, amb influència dels termes pala i palafanga, eines relacionades amb l'acció de cavar la terra.
Segons el DCVB és de Barcelona, cosa que confirmo, però crec que té força més extensió.
Al Google Llibres el trobo utilitzat per en Carles Riba (en una carta del recull de correspondència Carles Riba 1893-1959 editat per en Jaume Medina) i en Pere Calders (a La ciutat cansada), i en un text dels Jocs Florals de Barcelona del 1931 i un número del 1932 de la revista Tècnica.
Cites d'en Josep Pla i d'en Joan Santamaria al CTILC.
El diccionari de freqüències d'en Joaquim Rafel registra 9 ocurrències de parafang per 4 de palafang.
En aquest calaix de sastre aplego tot d'observacions lingüístiques, la majoria lèxiques, que tenia al cap o escampades per diferents documents. Encara que a internet ja hi ha disponibles altres llistes d'aquesta mena (com Neolosfera, Silencis del DIEC, Rodamots, Articles sobre llengua catalana, Fitxes de Dubtes de la CDLPV), he decidit presentar-les per si poden ser útils. Podeu consultar també el blog corominià Apunts de llengua (dins la pàgina "Xavier Pàmies. Notes de traducció")
Referències principals
Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)
Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)
*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu
vinil 'disc fonogràfic'
Encara no als diccs. (ni DIEC2 ni GDLC, p.ex.)
Sí ésAdir i Neolosfera. Segons Neolosfera, la primera documentació és del 1996 (vinil).
Sí ésAdir i Neolosfera. Segons Neolosfera, la primera documentació és del 1996 (vinil).
Posted by
Xavier Pàmies
de bones a primeres
CTILC. Cites: Víctor Català (Solitud, 1905), Antoni Careta (1905), Narcís Oller (Pilar Prim, 1906) Josep Maria Folch i Torres (Aventures extraordinàries d'en Massagràn, 1910), Bonaventura Pelegrí (1911), Josep Iglésies (1917), Ramon Turró (1918), Josep Pascual Tirado (1935), Rafael Tasis (1945), Josep Pla (1955), Joan Lluís (1955), Joan Sales (1956), Jaume Olives (trad. dels Diàlegs de Fedó, 1962), Josep Ferrater Mora (1970), Maurici Serrahima (1971), etc. És anecdòtic, però significatiu, que en Careta (el dels Barbrismes [sic]) l'utilitzi en un llibre seu de narracions.
Google Llibres. La primera documentació que trobo és del setmanari mallorquí La Tortuga
(1888). També ho utilitza el bon prosista ebrenc Artur Bladé. També en una carta d'en Carles Riba a la Clementina Arderiu (Cartes de Carles Riba: 1953-1959), i en una d'en Carner (v. Epistolari). També a la traducció sagarriana de L'amansiment de l' harpia d'en Shakespeare. També en Vayreda a Sang Nova.
En Coromines prefereix de bon antuvi, però no condemna de bones a primeres absolutament (Lleures, p. 76).
Google Llibres. La primera documentació que trobo és del setmanari mallorquí La Tortuga
(1888). També ho utilitza el bon prosista ebrenc Artur Bladé. També en una carta d'en Carles Riba a la Clementina Arderiu (Cartes de Carles Riba: 1953-1959), i en una d'en Carner (v. Epistolari). També a la traducció sagarriana de L'amansiment de l' harpia d'en Shakespeare. També en Vayreda a Sang Nova.
En Coromines prefereix de bon antuvi, però no condemna de bones a primeres absolutament (Lleures, p. 76).
Posted by
Xavier Pàmies
envalentonar
DCVB amb cita d'en Raimon Caselles,
DECat, dicc. compl. d'en López del Castillo
Posted by
Xavier Pàmies
telefonar (i trucar) transitiu
Aquesta vacil·lació en els parlants ha sigut molt analitzada pels especialistes (v. p.ex. el que se'n diu a la GCC). Aquí només consigno una explicació lògica de la tendència a l'ús d'aquests verbs en forma transitiva: l'analogia amb els transitius avisar, cridar i d'altres de sentit poc o molt afí.
Posted by
Xavier Pàmies
pitillera
Encara que en Coromines
ho considera “castellanisme intolerable”, és la forma més natural de dir-ho. Petaca és més ambigu, perquè també té el
sentit de ‘ampolleta plana per portar-hi licor’ i ‘estoig per portar-hi
picadura’, mentre que cigarrera
s’aplica més per als puros.
Algun escriptor que ho fa servir: Villalonga, Espinàs, Jordi Coca.
L'ésAdir proposa portacigarrets.
Algun escriptor que ho fa servir: Villalonga, Espinàs, Jordi Coca.
L'ésAdir proposa portacigarrets.
Posted by
Xavier Pàmies
a tall de moro
Especialment amb el verb seure, 'amb les cames encreuades, normalment a terra'.
M'és familiar des de petit (Barcelona, dècada del 1960).
En Francesc Curet fa servir la locució al volum "Botigues i obradors" de Visions barcelonines, p. 86, referint-se a la postura de treball dels sastres.
Al Google la trobo utilitzada per en Joan Amades i en Joan Tomàs en unes Memòries de missions de recerca, per en Pons i Massaveu a L'auca de la Pepa, i a L'Esquella de la Torratxa (1912)
Al CTILC hi ha una altra cita d'en Pons i Massaveu ("assegut á tall de moro demunt d'un lligall", La colla del carrer, 1887) i la d'en Curet.
M'és familiar des de petit (Barcelona, dècada del 1960).
En Francesc Curet fa servir la locució al volum "Botigues i obradors" de Visions barcelonines, p. 86, referint-se a la postura de treball dels sastres.
Al Google la trobo utilitzada per en Joan Amades i en Joan Tomàs en unes Memòries de missions de recerca, per en Pons i Massaveu a L'auca de la Pepa, i a L'Esquella de la Torratxa (1912)
Al CTILC hi ha una altra cita d'en Pons i Massaveu ("assegut á tall de moro demunt d'un lligall", La colla del carrer, 1887) i la d'en Curet.
Posted by
Xavier Pàmies
Subscriure's a:
Missatges (Atom)