En aquest calaix de sastre aplego tot d'observacions lingüístiques, la majoria lèxiques, que tenia al cap o escampades per diferents documents. Encara que a internet ja hi ha disponibles altres llistes d'aquesta mena (com Neolosfera, Silencis del DIEC, Rodamots, Articles sobre llengua catalana, Fitxes de Dubtes de la CDLPV), he decidit presentar-les per si poden ser útils. Podeu consultar també el blog corominià Apunts de llengua (dins la pàgina "Xavier Pàmies. Notes de traducció")
Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)
*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu
Fitxa COORDINADORA DE DINAMITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL PAÍS VALENCIÀ
També ésAdir
Ocurrències a ARCA, almenys des del 1909, en frases com "a la llum de la veritat", "a la llum de la filosofia", etc.:
Abril : setmanari nacionalista d'esquerra surt els dissabtes: Any 1, núm. 6 (1 Oct. 1938)
Acció : periòdich quinzenal, portaveu de la Associació Católica: Any 10 Núm. 498 - 30 novembre 1918
DECat:
"no DFa., però em sembla ben acceptable, com també opina Carner" (VI, 808a15-19)
V. despreciar
DECat:
"Padastre: aquesta és, sens dubte, la forma pròpiament catalana: i no sols la que ha predominat des d’antic, sinó la que mereix la preferència, i la que està destinada a imposar-se a tothom, el dia que ens decidim a girar l’esquena als prejudicis castellans, i a preocupacions ultra-llatinitzades.” (VI, 279a34-39)
“Les opinions són favorables a la forma sense r en totes les terres de llengua catalana. De fet en el Princ. se sent pәdástrә pertot, almenys en cat. or., tant que no sols a Bna., Maresme, Girona-Emp., sinó enlloc jo no recordo haver sentit mai altra cosa (amb alguna rara excepció, mai rústica, d’alguna persona imbuïda de preceptes); [...] a Menorca tan forta deu ser la consciència que la forma catalana és amb d sense r, que FebrCard. posa costat per costat padastre/castellà padrastro [...]. Entre els valencians [...] EnrValor rebutja padrastre oposant-hi padastre com “el que diuen ells” (c. 1950).” (VI, 279a48-b4)
“Una altra violència és la dels “descastellanitzadors a ultrança” que obeint a la forma pare volien fer-ne parastre (Carles Ros, Careta), però això és arbitrari del tot.” (VI, 279b22-25)
"
DECat:
“Certament l’acc. ‘tenir cura de’ solament es documenta en la llengua moderna. Per això hi hagué propensió a creure que cuidar i cuidar-se amb aquest sentit devien ser també un castellanisme [...]. No hi ha dubte que aquest sentit de cuidar és estrany a la llengua medieval; no el trobem fins a DTo., l’any 1640 [...], i Lacav. (1695).2 El cas és que amb la Renaixença ha entrat plenament en l’ús comú, a totes les regions de la llengua per igual, i en els autors de llenguatge més genuí, fins els més tradicionalistes [...]” (II, 1090a2-23 i ss.)
“Ja en notes que vaig sotmetre a Fabra l’any 1931 em permetia observar que admetre descuit, descuidadament i descuidar-se, sense límits, com semblava donar-hi peu el DOrt., i prohibir cuidar(-se) em deixava capficat. Hi insistia en converses posteriors, i en llargues comunicacions de 1946-7 li recomanava fortament que s’obrís la porta a totes les accs. vives de cuidar i descuidar [...]. En els anys 1947-8 Fabra dubtava: he vist una llista de modificacions al DFa., escrita per ell, on admetia descuidar segons aqueixa proposta [...]; en una carta de l’últim any em parlava de “conversar de tot això així que ens veurem” (ai! mai més) i en una altra carta del 20-IV-48 em preguntava sobre la correcció d’un llibre “¿us en cuideu vós?”.” (II, 1090a44-b3)
Utilitzat per en Coromines dintre el DECat: “una lectura descuidada” (‘descurada’) (I, 399b17-18); “pronúncia descuidada” (II, 79b39)