7 de setembre del 2021. L'Institut d'Estudis Catalans encara no ha inclòs la paraula barco al diccionari normatiu.
Es manté la incongruència d'admetre barquet, un seu derivat força productiu, però només en l'acc. 'Caixó on una persona s’agenolla per rentar roba al riu.' (DIEC2, GDLC)
Admès al DNV des de c. 2016.
Al l'entrada de barco DCVB se'n diu: "Es un castellanisme introduït i arrelat dins tot el territori de la nostra llengua."
DECat: “avui està arrelat a tot el territori lingüístic (per bé que encara el rebutgi la llengua literària), i ja es troba en velles cançons populars; d’ací el diminutiu barquet, encara més general” (I, 641b28-36)
L'entrada de "Silencis del DIEC":
barco
m. Vaixell. (DCVB, DCCN, GD62, ésAdir, DNV)
No he viatjat mai amb barco ni amb avió.
Qui sap fer barquets de paper?
Extrec fragments extensos de l'interessant article d'en Felip Gombau a Núvol (25-IX-2016):
"Ara, en este article, vull aprofundir en el tema i tractar un grup de paraules controvertides: els barbarismes.
Segons el diccionari, un barbarisme és un «element lingüístic d’origen
estranger que no es considera assimilat a la llengua pròpia». Però,
¿quan es considera que una paraula estrangera està assimilada o no a la
nostra llengua? Per exemple, la paraula barco és «estrangera»
(ve del castellà), però està assimilada a la nostra llengua (la diem
tots els parlants); aleshores, ¿es considera un barbarisme o no? Fins
ara, la solució era molt senzilla. En el Diccionari de barbarismes (1997),
publicat en Edicions 62, els autors David Paloma i Albert Rico
consideraven que el terme «barbarisme» era una «desviació de la
normativa establerta (bàsicament pel que fa al lèxic), en el nostre cas
la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans». Per tant, com que la paraula barco no apareix en el DIEC, es desvia de la normativa i, en conseqüència, és un barbarisme."
"Molts professionals de la llengua (periodistes, correctors,
professors…), avesats a les restriccions de la Secció Filològica de
l’IEC, estan en contra que el diccionari normatiu accepte barbarismes,
sobretot castellanismes. ¿Per què hem d’acceptar barco, per exemple, si ja tenim vaixell, que és un terme genuí i diferent del castellà? Però el purisme lingüístic topeta de cara amb una realitat aclaparadora: per molt que l’Institut considere barco
incorrecte, «és un castellanisme introduït i arrelat dins tot el
territori de la nostra llengua», en paraules d’Alcover i Moll. De fet
els mateixos “anticastellanitzadors” són els primers que l’usen sense
cap remordiment. Quan això passa —cada vegada més, ens agrade o no—, es
produïx una reacció en cadena.En primer lloc, els literats comencen a escriure la paraula assimilada; en el cas de barco, el terme apareix escrit, com a mínim, des del segle XIX. Podeu consultar en línia el CIVAL (Corpus informatitzat del valencià) i el CTILC (Corpus textual informatitzat de la llengua catalana),
uns instruments de l’Acadèmia i de l’Institut, respectivament, per a
saber quins escriptors de renom usen cada paraula i quan.
En segon lloc, els periodistes redacten llibres d’estil
on decidixen fer servir els usos lingüístics habituals de la societat
actual. Així, es veuen en la necessitat de saltar-se puntualment la
norma i d’admetre pel seu compte no poques paraules per a reproduir
l’espontaneïtat, l’expressivitat i la riquesa de la llengua. És el cas,
entre altres, del llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans
Audiovisuals (CCMA), anomenat Ésadir, que considera que barco és d’ús general, tot i que el DIEC no recull el terme."