Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

-ació (clonació et al)

Quedo parat de descobrir que clonació no està admès al DIEC2 al costat de clonatge; ni tan sols se m'havia acudit que pogués no ser-hi. Sí que apareix al Termcat, però només en lèxic forestal. Al GDLC, amb més lògica, sí que hi és, i com a forma principal. A les edicions antigues en paper del GEC no hi era, però a la versió on-line ja hi apareix.

En Gabriel Bibiloni, en una entrada del seu blog, considera aquesta forma, injustificadament, un "hispanisme", quan la realitat és que el sufix -ació pertany de ple dret a la llengua catalana (habitació i mil mots més), al costat del sufix igualment català -atge (habitatge i mil més).

Seria hora que el dicc. normatiu l'inclogués. Sí que hi ha aceració, per exemple, i com a entrada principal, al costat de aceratge; o amalgamació al costat de amalgamatge; etc. etc. És més: en la formació de substantius que denoten processos, dominen els formats amb -ació en exclusiva: adulteració, aglutinació, etc.

En castellà és clonación, i en italià és clonazione. En francés és clonage, i en portuguès és clonagem. En català podem triar. Actualment domina l'ús de clonació, tant en llenguatge divulgatiu com especialitzat.

Per tenir una visió més de conjunt d'aquests tipus de substantius abstractes i d'altres, de totes maneres, vegeu el treball Els substantius d'acció i efecte en català d'en Xavier Rull.