Són les formes més pròpies i idiomàtiques
En aquest calaix de sastre aplego tot d'observacions lingüístiques, la majoria lèxiques, que tenia al cap o escampades per diferents documents. Encara que a internet ja hi ha disponibles altres llistes d'aquesta mena (com Neolosfera, Silencis del DIEC, Rodamots, Articles sobre llengua catalana, Fitxes de Dubtes de la CDLPV), he decidit presentar-les per si poden ser útils. Podeu consultar també el blog corominià Apunts de llengua (dins la pàgina "Xavier Pàmies. Notes de traducció")
Referències principals
Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)
Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)
*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu
desaire
DCVB, DECat (que el documenta ja del dicc. Belvitges, s. XIX), DDLC
Al CTILC hi ha cites dels escriptors més reconeguts: Tomàs Aguiló 1834, Emili Vilanova 1881, Narcís Oller 1885 (i 1891, 1918 etc.) Caterina Albert 1905, Dolors Monserdà 1917, Josep M. de Sagarra 1923, Josep Pla 1947, Llorenç Vilallonga, etc.
No és més que un postverbal de desairar, que sí que està inclòs al dicc. normatiu
Posted by
Xavier Pàmies
góndola
Escrit amb o oberta al Fabra i al DCVB, pewrò ja corregit (DIEC2, DDLC, etc.)
Diu en Coromines al DECat: "Entre nosaltres sempre ho he sentit pronunciar amb ó tancada: no sé d'on es va treure la pron. amb ò oberta adoptada pel DOrt. i el DFa., que no recordo haver oït mai, i que essent també estranya a l'italià, no em sembla gaire respectable." (IV, 562b27-31)
Posted by
Xavier Pàmies
encabat
DECat: “[...] en altres comarques es diu en acabat que el barceloní popular pronuncia әn kәbát, igual que en altres llocs: әn kәbát kә púgә --- a Eivissa, 1963; “abans d’arribar al Bac, hi ha el Clot del Freixe i, әn kәbát, Vilarramalla”, Lluçanès (Sta. Eulàlia- Lluçà, 1964).” (II, 514a48-b4)
encabat - ésAdir
I per acabar ‘encabat’, per Albert Pla Nualart
encabat - Llengua - Institut d'Estudis Catalans
encabat adv | Neolosfera
P.S. En Joan Solà, a l'article "Saramago, anostrat" del 23-IX-2004, escrivia del traductor: "Usa [...] en acabat 'després', qüestió també fosca i debatuda (i mal resolta als manuals i als diccionaris): jo li aconsellaria que tirés directament per encabat." Des d'aquell dia, aquell traductor ha escrit encabat sempre més.
Posted by
Xavier Pàmies
¿pizza Margherita, margarida, margarita?
Encara que "margarita"
sigui la forma d'ús habitual, si es tradueix de l'italià hauria de ser
"margarida" d'acord amb la forma estàndard tant de la flor com del nom
de dona; "margarita" seria obrir la porta a incloure al dicc. normatiu
tant el nom de la pizza com el de la flor. Això val tant si el nom ve de
la reina de Savoia com de la disposició radial dels ingredients sobre
la massa (que veig que són les dues teories sobre l'origen del nom
segons la Viquipèdia).
Ara
bé: mirant l'entrada del concepte a Wikipedia en un grapat de llengües
(anglès, portuguès, francès, holandès, basc, castellà), només el
castellà tradueix, mentre que les altres mantenen Margherita amb
inicial majúscula.
Vaja, que encara que hi poséssim "margarida" continuaríem sent esclaus del castellà, que tendeix a "doblar-ho" (espanyolitzar-ho) tot.
Posted by
Xavier Pàmies
llombrigo
“llombrígol [...] pronunciat ļumbrígu
en el parlar col·loquial de Barcelona i de quasi pertot, cf. Lleures i Conv. d’un Fil., p. 201” (DECat, V, 245b55-57)
Llombrigo/llombrígol és cat. oriental, rossellonès i balear, mentre que melic és valencià i cat. occidental
Posted by
Xavier Pàmies
estuig i plumier
Sobre estuig/estutx, DECat: "estuig apareix ja en les VidesR amb el sentit de 'sarró, saquet', veg. el glossari, i de més a més "amagà un anap d'argent en son estuyt de pa", parlant d'un pobre romeu [...]" (vol. III, 789a56-59)
Però antigament no és només rossellonès, perquè apareix a València al segle XVI:
Vegeu a més a més l'article d'en Pla Nualart, on també defensa plumier: Reiniciem el curs (Albert Pla Nualart) - Ara.cat
Sobre plumier: encara no DIEC2, però sí GEC i altres diccionaris que en Pla Nualart especifica.
CTILC
-estuig i altres variants amb u: cites d'Abdó Terradas, Pompeu Gener, Narcís Oller, Adrià Gual, etc.
-plumier: Pere Gimferrer, Quim Monzó, Ferran Torrent, Francesc Parcerisas
Però antigament no és només rossellonès, perquè apareix a València al segle XVI:
El llibre de antiquitats de la seu de València
Vegeu a més a més l'article d'en Pla Nualart, on també defensa plumier: Reiniciem el curs (Albert Pla Nualart) - Ara.cat
Sobre plumier: encara no DIEC2, però sí GEC i altres diccionaris que en Pla Nualart especifica.
CTILC
-estuig i altres variants amb u: cites d'Abdó Terradas, Pompeu Gener, Narcís Oller, Adrià Gual, etc.
-plumier: Pere Gimferrer, Quim Monzó, Ferran Torrent, Francesc Parcerisas
Posted by
Xavier Pàmies
baguet 'barra de quart llarga'
Normalitzat des de fa anys, no DIEC2.
-2001 o abans:
-2011 o abans: Consell Supervisor del Termcat
-2001 o abans:
-2011 o abans: Consell Supervisor del Termcat
Adaptació del sufix francès -ette: pronúncia o morfologia
Posted by
Xavier Pàmies
Subscriure's a:
Missatges (Atom)