Ni aquesta locució ni altres de parentes, com volar pels aires, no estan recollides als diccs. habituals (DIEC2, GDLC, DCVB).
L'ésAdir els recull tots dos com a admisibles amb el sentit de fer-se miques.
El DDLC recull volar pels aires amb una cita d'en Violant i Simorra del 1935, però amb el sentit de 'viatjar pel cel'. Al CTILC, a part d'aquesta cita, en surten unes quantes més amb aquest mateix sentit, amb verbs diversos però quasi sempre amb la preposició per: Jordi Elias (volar), Tísner (rodolar), Llorenç Riber (fugir), Carner (caure, aixecar-se, anar-se'n, volar), Josep-Sebastià Pons (venir), Folch i Torres (anar), Puig i Ferreter (davallar, volar), Víctor Balaguer (perdre's), Víctor Català (volar), Tomàs Garcés (anar-se'n), Joan Brossa (volar), Joan Alavedra (anar), etc.
La majoria dels exemples del CTILC tenen el sentit de 'transitar pel cel', però n'hi ha algun de relacionat amb el concepte de 'fer-se miques' o 'sortir disparat enlaire, esp. a conseqüència d'una explosió', que és l'accepció no acceptada pels diccionaris: "el govern volarà pels aires, com si haguérem posat una bomba" (Rodolf Sirera); "Tot es redueix a això, a la metxa. A encendre la metxa. Després, tot vola pels aires, i jo també" (Pedrolo); "i, desplegant-se de sobte, brollà aires amunt" (Ruyra); "quan les ampolles petaven pels aires " (Puig i Ferreter / Gassol, trad.)
Tot i que el trànsit del sentit general 'circular per l'aire' al de 'sortir projectat enlaire' podria veure's com a possible en català, és clar que es tracta d'una interferència del castellà.
Fer saltar pels aires en sentit figurat, com apunta l'ésAdir, equival a fer miques (una negociació política, p.ex., on també pot equivaldre a rebentar fig., etc.); però, quan hi ha una explosió real, saltar pels aires es pot substituir sovint per sortir disparat enlaire o sortir projectat enlaire.
En aquest calaix de sastre aplego tot d'observacions lingüístiques, la majoria lèxiques, que tenia al cap o escampades per diferents documents. Encara que a internet ja hi ha disponibles altres llistes d'aquesta mena (com Neolosfera, Silencis del DIEC, Rodamots, Articles sobre llengua catalana, Fitxes de Dubtes de la CDLPV), he decidit presentar-les per si poden ser útils. Podeu consultar també el blog corominià Apunts de llengua (dins la pàgina "Xavier Pàmies. Notes de traducció")
Referències principals
Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)
Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)
*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu