El combat contra acera ("castellanisme innecessari", com diu encertadament en Coromines al DECat) l'associo amb la lluita igualment decidida contra sello o busson, i, igual que aquests termes, acera ha quedat força arraconat pel seu concurrent català.
Els intents per substituir acera per vorera són aprox. del primer quart del segle XX. En Magí Camps fa aquest comentari, responent a un dubte d'un usuari del "Consultori de català" que La Vanguardia té a internet: "Com a element urbà de carrer, la primera referència que dóna el
corpus de l'IEC és de Josep Maria de Sagarra, el 1919, al llibre Paulina Buxareu: 'Caminaven per la vorera del carrer de Casp i acabaven de sortir de la església dels Jesuïtes'."
A Del català incorrecte... d'en Joan Solà es diu que en Sebastià Mariner recull la forma col·loquial cera com a castellanisme en català, amb caiguda de la vocal inicial. Precisament, a l'enciclopèdia Espasa-Calpe trobo que a l'article acera es dóna cera com a equivalent català (volum 2, publicat el 1908).
Alguns autors que han utilitzat acera. DCVB: Pons i Massaveu, Ruyra. DDLC: Francesc Pujols (forma cera), Raimon Casellas (1916), Martínez Ferrando (1918). CTILC: Víctor Català (1902), Santiago Rusiñol (1902), Narcís Oller (1918), Josep Pla (1933, 1934), Joan Sales (1956; cf. la defensa que en fa davant de la vorera de la Mercè Rodoreda), Gabriel Ferrater (1960), Montserrat Roig (1982). Aquests tres últims sobretot, entre altres, van a contracorrent de la normativa ja establerta i poc o molt consolidada amb una clara voluntat estilística de defensa de la naturalitat en registres col·loquials, un àmbit en què el castellanisme es pot considerar tolerable.
P.S. En una carta d'en Joan Sales a la Mercè Rodoreda durant el procés d'edició de La plaça del Diamant, diu que en Joan Fuster li havia escrit: "Era molt més urgent admetre «acera» i «cuidar», que ho diem pertot, tant a València, com a Catalunya, com a Balears."
En aquest calaix de sastre aplego tot d'observacions lingüístiques, la majoria lèxiques, que tenia al cap o escampades per diferents documents. Encara que a internet ja hi ha disponibles altres llistes d'aquesta mena (com Neolosfera, Silencis del DIEC, Rodamots, Articles sobre llengua catalana, Fitxes de Dubtes de la CDLPV), he decidit presentar-les per si poden ser útils. Podeu consultar també el blog corominià Apunts de llengua (dins la pàgina "Xavier Pàmies. Notes de traducció")
Referències principals
Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)
Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)
*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu