Com és sabut, es tracta d'un híbrid anglès format amb les tres primeres lletres de smoke ('fum') i les dues últimes de fog ('boira').
Quan ja feia cosa d'un quart de segle que l'anglicisme funcionava amb normalitat en català, a algú se li va acudir de fer-ne un equivalent català: boirum. La primera vegada que vaig veure aquesta paraula vaig pensar que era pròpia d'algun domini dialectal que desconeixia, derivat de boira amb sufix català -um, però posteriorment vaig saber que era una invenció a imitació del terme anglès; és a dir, boira + fum.
Com és natural, l'invent no apareix al Fabra, ni al DCVB, ni al diccionari Aguiló (que també vaig arribar a consultar en un primer moment). Segons la fitxa corresponent de l'ésAdir, el DIEC el va incorporar el 1995, i el GDLC també el va recollir. No apareix al DDLC, on sí que hi ha, en canvi, smog. En consulta per internet veig que el GDLC i la GEC inclouen tant smog com boirum.
El 1995, el terme anglès ja estava consolidat, i no calia crear un neologisme com boirum, que no és més que un tosc calc disfressat. Val mil vegades més un manlleu que un calc, sobretot si el manlleu és arrelat i el calc és forçat.
P.S. En llenguatge col·loquial s'utilitza des de fa temps la paraula contaminació amb un sentit estrictament sinònim de smog; per exemple, en un dia amb una Barcelona molt carregada de smog, un comentari natural que es pot fer des del cim del Tibidabo és: "Mira quanta contaminació que hi ha avui!" Em limito a deixar consignat aquí un exemple d'aquest ús: