Referències principals

Referències principals
DIEC2: Diccionari de l’IEC (2a. ed., on-line); GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana (1998/2000 i on-line); GEC: Gran Enciclopèdia Catalana (2a. ed., 1986-1989, i on-line); DCVB: Diccionari Català-Valencià-Balear de l’Antoni Maria Alcover i en Francesc de Borja Moll, on-line); DECat: Diccionari etimològic d’en Joan Coromines; DDLC: Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); GCC: Gramàtica del català contemporani d’en Joan Solà et al; CTILC: Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana de l’IEC (on-line); ésAdir: Llibre d'estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; GEst: El barco fantasma (Grup d'Estudis Catalans, Llibres de l'Índex, 1992); Termcat (on-line); Optimot (on-line)

Altres obres de consulta: Enciclopèdia Espasa-Calpe; Lleures i converses d’un filòleg d’en Joan Coromines; Gramàtica catalana d’en Pompeu Fabra (7a. ed., 1933, en paper i on-line); Converses filològiques d'en Pompeu Fabra (on-line); Diccionari Fabra (Edhasa, 16a. ed., 1982); Diccionari López del Castillo (Ed. 62, 1998); Del català incorrecte al català correcte d’en Joan Solà (Ed. 62, 1977/1985); Plantem cara d'en Joan Solà (La Magrana, 2009); la secció "Un tast de català" de l'Albert Pla Nualart al diari Ara (on-line); Consultes de llenguatge d'en Josep Calveras (Publ. Oficina Romànica, 1933); Els barbarismes d'en Bernat Montsià [C. A. Jordana] (1935)

*: forma o terme que em sembla no acceptable, o que no és normatiu

a pre(s)sió, a reacció

La forma normativa és amb de, però l'ús més corrent actualment és amb a.

El DDLC inclou la variant olla a pressió, sobre la qual el blog Silencis del DIEC diu:
 "olla a pressió f. 1. Olla de pressió. (GD62, DNV)
Quan t’acostumes a cuinar amb olla a pressió ja no canvies.
2. Ambient de gran pressió, bé per la quantitat de gent, bé per la tensió que es viu, etc.
El camp serà una olla a pressió.
En aquests moments l’empresa és una olla a pressió que pot explotar en qualsevol moment."

En fan o feien ús (de la locució, no només de l'aparell): Pere Verdaguer, Luján, Espinàs, Calders, Isabel-Clara Simó, Joaquim Molas...

Silencis del DIEC no diu res, però, d'un cas semblant, que és el de avió a reacció. Trobo que en fa ús en Joan Fuster, per exemple.

Es tracta d'un gal·licisme conegut, que també en castellà s'havia combatut tradicionalment però el DRAE ja inclou. Més informació a la fitxa a + substantiu de la CDLPV, on també toca la parella de ratlles / a ratlles, i inclou una referència del Diccionari pràctic de qüestions gramaticals d'en Joan Abril.

Per qüestions de naturalitat, semblaria que tant olla a pre(s)sió com avió a reacció s'haurien d'admetre, a diferència d'altres casos (v. aquí sota) on la forma amb de es manté viva i encara es percep com a única forma idiomàtica. A favor de a pre(s)sió es pot adduir la locució cervesa a pre(s)sió, que utilitzen en Quim Monzó o en Sergi Pàmies, entre altres.

Dins la fitxa "Remarques sobre la preposició de" de l'ésAdir es diu, en aquesta mateixa línia:

"Es considera poc genuïna (gal·licisme) la construcció a + substantiu com a complement del nom. Tot i que es tracta d'un ús cada cop més estès i habitual (sobretot en casos com olla a pressió i avió a reacció), es recomana optar per la forma considerada tradicional: de + substantiu.
    cuina de butà
    barca de motor
    màquina de vapor
    fogó de petroli
    corbata de ratlles
    camisa de quadres
    gust de conyac
    pudor de gas
    olor de colònia    "
Posted by